Xarxes socials

Arribada a Japó i primer contacte amb la ciutat de Kyoto (21-22 d´agost 2011)

dimarts, 15 de novembre de 2011
Ara sí que sí! Comença la crònica de la nostra aventura! :)

Fushimi Inari (Kyoto) , una de les primeres coses que vam veure de Japó

El nostre vol va sortir a les 7 del matí de Barcelona, feia una escala de 5 hores a Londres i després volavem unes 10 hores cap a Narita on vam arribar a les 9:00 del matí del dilluns 22 (la 1 de la nit del diumenge a Catalunya).

Des de Barcelona casi tots els passatgers eren orientals, i només 6 o 7 persones erem occidentals. A Londres però van pujar uns quants occidentals més, però tot i així contínuavem essent 4 gats.


L'avió, de la companyia British Airways, estava prou bé i els seients eren còmodes. Per ser sincera, gaire bé no em vaig enterar del viatge d'anada ja que vaig dormir 7 de les 10 hores que durava el vol de Londres a Tokyo! jejeje Sóc una marmota!!

Quan vam arribar a Narita (aeroport de Tokyo), vam fer el canvi de moneda, vam canviar el val per obtenir el Japan Rail Pass (un abonament que va per dies que serveix per utilitzar la majoria dels trens bala de japó) i vam agafar el Narita Express per anar cap a Tokyo, on jo vaig tornar a dormir la meitat del camí!! (no si de jet lag poc en vaig tenir!) XDD

En baixar a l'estació de Tokyo ja vam començar a flipar... (de fet a l'aeroport ja flipavem...) Hi havia molta gent amunt i avall, com formiguetes, i nosaltres estàvem allà al mig com estaquirots i fora de lloc... Ens sentiem diferents, ja que no veiem cap occidental, i tothom ens mirava! jejee Va ser un moment curiós, però de seguida ens vam acostumar.

Llavors vam agafar un Shinkansen (tren bala) per anar directe cap a Kyoto, on passaríem la primera setmana. De Tokyo a Kyoto vam trigar aproximadament 2 hores i mitja.
Sii... va ser una pallissa de dia... entre pitos i flautes portavem casi 24 hores de viatge entre vols, trens... etc.

Per fi a les 4 de la tarda vam arribar a Kyoto i ens vam instal·lar al K'S Kyoto.
Ara us poso unes quantes fotos de l'habitació, era petitona però acollidora, a més tampoc necessitavem res més, total era per caure morts al vespre quan arribessim de caminar durant tot el dia. (L'hotel de preu està molt bé!)



Teníem el típic vàter amb botonets!! Ueeeee! Jo pensava que potser només hi serien a hotels més pijos, però no, la majoria en tenien!! Si algú no sap que és això dels vàters japonesos, si mireu a youtube veureu molts vídeos! Es tracta d'uns lavabos que et netejen el cul amb un raig d'aigua, te l'assequen, posen música perquè no es senti soroll mentre fas necessitats... etc. Són l'óstia!!! Una de les coses que trobo més a faltar aquí! jiji

A l'hotel vam descansar una estona i a les 5 ens vam posar en marxa. Com que era una mica tard i molts temples ja havien tancat, vam decidir anar a Fushimi Inari que està a dues parades de l'estació de Kyoto.
Tenia moltes ganes d'anar-hi perquè volia veure els toris que sortien a la peli de "Memòries d'una Geisha" i la veritat és que no em va decepcionar! Molen molt! A més vam poder veure la posta de sol des d'allà i també vam fer una mica el friki!

Per on anem???

jejeje

La putada és que se'ns va fer fosc de seguida i no vam poder pujar fins a dalt de la muntanya on s'acaben els toris... com que era el primer dia que erem allà encara no dominavem massa el tema trens i preferiem tornar aviat a Kyoto.

Al tren vam començar a veure les típiques col·legiales dels manga!!! Uooo em va molar molt!


Quan vam tornar a Kyoto vam aprofitar per pujar a la torre de Kyoto (ara no recordo el preu, però no era gaire car) i veure les vistes de la ciutat de nit.


Després vam agafar el metro i vam anar al barri de GION (el barri de les geishes!) i vam tenir sort de veure'n una!! (tot i que només uns segons perquè anava corrent per el carrer ja que hi havia com 60 persones fent-li fotos).


Vam seguir voltant per allà i vam anar a petar a un barri del costat de Gion que era una mica estrany... hi havia molts locals, tan moderns com tradicionals i a les portes hi havia tius trajats i amb pinta de matons. Pel carrer no paraven de passar noies guapíssimes totes amb unes melenes flipants, vestits de festa (a lo occidental) i super maquillades... Moltes anaven acompanyades d'homes grans o bé anaven en grups de 2 o 3 noies i entraven als diferents locals... No sé ben bé que devien ser però semblaven el que en diuen noies de companyia.. No ens vam atrevir a fer cap foto per si de cas... XDDD
A més vam veure que a Kyoto són una mica xapuses a l'hora de passar els cables de l'electricitat pels carrers, a tot arreu ens trobavem coses com a la foto que ara us poso:


Per aquests carrerons estranys també vam veure com una espècie de cantants que sortien d'un bar i ple de fans que els esperaven a fora:


Després vam anar cap a la zona de Teramachi (al costat de Gion), una zona molt comercial i amb moltes botigues i on els carrers són com galeries.
Ens vam entretenir tant per allà que quan ens vam adonar de la hora ja eren les 22 hores i no trobavem cap lloc per sopar.... (recordeu a sopar aviat quan sigueu a Japó, a les 8 es una bona hora).
Al final vam acabar en un McDonalds... que trist... el primer dia a Japó i menjant Nuggets... però ara ja ho sabíem per el pròxim cop! jeje

Després de sopar directe cap a l'hotel que estavem morts.... vam mirar uns quants anuncis a la tele (són el millor de la tele japonesa... et pixes de riure!!!) i a dormir!

M'oblidava de dir que durant tot el dia va fer una calor insoportable i jo estava suant com una porca... uffff... si podeu eviteu viatjar a Japó a l'estiu.... quina calda! :)
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Blogger Comment

10 comentaris:

  1. Esta molt xulo el teu blog sobre el Japó!! Em recorda al meu viatge! *_*
    Molta sort amb les teves aventures!! ^_~

    ResponElimina
  2. Merciii! Tu vas fer algun blog o algo?? Ara tinc mono de llegir blogs de Japó! jeje

    ResponElimina
  3. mc donalds jaja bueno pero allá tenen burguers especials!!! naltros volem anarhi per tastar lo que hi hagi allá al mc que aquí no tinguem.

    Per cert, la foto de la geisha, crec que es una Maiko ;) aprenenta, pel que m'he fixat amb el brodat del coll, maquillatge etc...com molen, ojalá en vegi una!!! almenys una!!!

    Aps lo de que tinguin tots els cables a l'aire, amb postes etc saps que te una raó ? ;) eso si vaja pifostio de cables xDDD

    estic amb tu, els anunis japos son la ostia xD quien dijo verguenza? xDDD

    aps jo pasaré una nit al K's house ^_^

    P.d: marmotaaaaaaaa!! jo m'alegraré si dormo una horeta U.U quina enveja em feu els que dormiu així!

    ResponElimina
  4. Ostres quin domini en tema geishas Akasha! jejee
    És que va passar tan ràpid la noia... vaig haver de còrrer per poder fer-li la foto i em va fotre una molt mala mirada perquè la vaig ben enlluernar! XDD

    Té una raó això dels cables?? Explica, explicaaaa! :D

    I sobre els anuncis, eren totals... com els hi agrada disfrassar-se... i les músiques que posen són frikis totals! XDD

    Respecte al McDonalds, no vaig trobar gaire diferència amb els d'aquí, però clar vam menjar lo típic.... jejeje

    I amb això de la son tinc molts sort! Sóc com els japonesos que m'adormo a tot arreu, però ja amb passa factura amb mal a les cervicals!

    ResponElimina
  5. Tema geishas (tampoc pensis que soc una experta eh). quan son Maikos, aprenentas, porten moooooooolt maquillatge blanc, el coll del kimono es estampat, elkimono sol ser molt cridaner i van amb el cabell molt adornat.
    Segons creixen i agafem prestigi, pasen a ser geishas, cada vegada porten menys maquillatge blanc, colors mes sobris i el coll no es estampat.
    Rotllo: ja tenen una reputació per les seves habilitats, ja no necesiten anar tan cridaneres.
    ma o menos baja xD

    tema cables, tinc entés (novament no soc experta eh xD) que prefereixen tenirlos en el spostes, i no soterrats, pel tema terratremols.
    Si un terratremol fot la linea tlf o inet o lo que sigui, es mes fácil trobar on s'ha tallat i arreglarho així que no si ho tens tot sota terra.

    Mc Donals, tenen hamburgueses de camaron per exemple i una al estil carn coreana...he xafardejat ala web mcdonals japo utilitzant el trducir pg del google xDDD

    P.d: em llegiré tb el blog de Eleone, 5 setamnes!!! quina sort!!

    ResponElimina
  6. Jo també me'l llegiré! No sabia que el tenies Eleone!!

    I l'Eleone ja ha fet 2 viatges a Japó!! Enveja forta!!!
    Des d'aquí agraïr-te que també em vas ajudar molt a organitzar el viatge! :)

    ResponElimina
  7. Hola Yukimaka, jo nena com vas aprofitar el primer o dos primers jaja dies, un dormint (vaja sort!) i un altre a tope! no se ni com te va donar temps a fer tantes cosses...

    Una altre vegada demanes al hostel a quin lloc pots anar a sopar tard, a mi en el Hana me varen aconsellar molt bé ;)

    Ah! una cossa crec que serà difícil que la gent entenguí segons quines paraules traduint-las amb el google, pel català es millor aquest altre:

    http://www.softcatala.org/

    ResponElimina
  8. Ja miraré el tema traductor... és que el blog només em deixava posar aquest de google i si ho poses amb castellà fa riure hi tot com ho tradueix!! XDDD

    Pues sí, després de dormir tant vam aprofitar molt bé el dia!! :)
    Ara d'aquí un rato faré més cròniques que això enganxa!

    ResponElimina
  9. Me he leído tus crónicas, me encantannnn!!!! y sí, sí que erais guiris totales, pero así es como hay que ser!

    ResponElimina
  10. Gracias Celes! Me alegro que te gusten! jejeje
    Pues si, guiris totales, igualmente no nos conocía nadie y podiamos hacer el friki!! Y en tokyo lo hicimos más! jejeje

    ResponElimina