Xarxes socials

Hiroshima (25 d´agost del 2011)

dijous, 24 de novembre de 2011
Avui parlaré en detall sobre la nostra visita a Hiroshima perquè es mereix una entrada pròpia.


Després de dormir al Ryoso Kawaguchi, ens vam despertar ben aviat perquè teniem previst visitar Hiroshima en un matí i passar per Osaka a la tarda abans de tornar a Kyoto.

Quan estavem al ferri en direcció a Hiroshima, en Yesu es va adonar que a la butxaca hi tenia la clau del ryokan... ufff quin cap, ens l'haviem endut sense voler!
I auu... vam haver de tornar a agafar el ferry cap a Miyajima per tornar-la i després tornar a anar cap a Hiroshima... Per culpa d'això vam perdre una hora ben bona i això ens va obligar a veure Hiroshima amb menys temps del que teniem pensat.

En arribar a l'estació principal, vam decidir anar a peu fent un passeig fins al parc del Memorial de la Pau, així veiem una mica la ciutat.
Feia molta i molta calor, com va ser habitual durant tot el viatge.
Primer vam passar per el castell d'Hiroshima i un parc que hi ha per el voltant. Era molt macu, però vam passar-hi molt ràpid perquè la xafogor era insoportable i teniem el temps just.



Al cap d'uns 45 minuts a peu (contant que ens anavem parant a mirar coses), vam arribar al parc de Memorial de la Pau i vam veure la cúpula de Genbaku (l'únic edifici que va quedar dret després de la bomba atòmica).





Em va fer molta impressió veure l'edifici... la visita a Hiroshima és una mica dura.

El parc de la pau està ple de monuments commemoratius: hi ha el rellotge de la pau, el "cenotafio" (un monument aixecant en memòria de les víctimes), l'estàtua en memòria de la Sadako Sasaki (una nena que va morir de càncer a causa de la bomba atòmica i que s'havia proposat fer 1000 grulles de papiroflexia com a símbol per a curar-se)... etc

(Rellotge de la pau)

(Cenotafi)

Si no sabeu la història de la Sadako Sasaki, la podeu llegir a la wikipèdia, és un fet real:

(Monument a la Sadako Sasaki)

Com que sabiem la història de la Sadako, vam decidir portar grulles de papiroflexia que haviem fet a casa nostra fins a Hiroshima i deixar-les allà amb un missatge de pau.

(Les nostres grulles)

Tot el monument està ple de grulles de tots colors i fent collages. És impressionant! La gent li porta grulles de totes les parts del món! Aquí hi vam passar una bona estona fent fotos, i llegint tot els missatges de pau (els que enteniem)





Un cop vist el parc, faltava el més dur: el museu de la Pau. Val molt la pena entrar (el preu de l'entrada és simbòlic: 50 yens), però surts malament això sí....
Veus coses molt dures i tristes i et quedes amb malestar.... però com diuen són coses que s'han de veure, que formen part de la història i serveixen perquè es prengui consciència de que no es pot tornar a repetir una cosa així.

(Rellotge que va quedar aturat just a l'hora que va caure la bomba)




Maqueta de com era abans hiroshima i de com va quedar després de la bomba.... Impressionant!




Les bombes nuclears que té cada país.... pffff




Algunes fotos esgarrifants d'objectes i supervivents de l'atac nuclear... En tinc més però no són apropiades....

(Foto de l'enterrament de la Sadako Sasaki)

Després de veure el museu ja eren gaire bé la 1 del migdia i vam marxar corrents a agafar el tramvía cap a l'estació d'Hiroshima. Allà haviem d'agafar un shinkansen a les 13:30 cap a Osaka per tal d'arribar a temps de veure el castell d'Osaka.

I fins aquí la crònica d'avui!
Ara estaré uns dies sense poder actualitzar perquè marxo de viatge (el meu primer viatge des de Japó...), però diumenge o dilluns ja tornaré a posar-me a escriure!!

Sayonara babies! :)
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Blogger Comment

4 comentaris:

  1. fuaaa, el m useu será duret....pero com dius, crec que s'ha de veure.
    M'agrada que tinguin aquesta consciencia de: que ningú ho oblidi...

    Jo vaig fer una grulla quan lo del tsunami (per un projecte d'una japonesa per inet milgrullas es diu) La tinc guardada precisament per fer com tu, deixarla a Hiroshima son la Sadako.
    Em sembla que Hirshima será un moment molt emotiu dins del viatge.

    Passa-ho molt be aquests dies!

    ResponElimina
  2. Ha de ser impressionant i molt dur visitar un lloc on hi ha hagut tant de patiment i destrucció però com bé dius cal no oblidar per no tornar a repetir els mateixos errors i grans bestieses de la humanitat. Crec que tots els visitants conscienciats aporten la seva energia positiva en favor de la pau i unió entre pobles.
    M'agrada molt el teu blog viatger!

    ResponElimina
  3. qué bien!! viste el castillo de hiroshima. Lo digo porque a mí me faltó por ver ese castillo.

    y desde luego es bonito

    ResponElimina
  4. Si, es muy bonito, aunque no entramos porque no teníamos tiempo!

    Pues ya sabes te toca un tercer viaje a Japón! :D

    ResponElimina