Hola a tots!
En l'entrada d'avui us explicaré la segona part de tot el que vam veure durant el 4 dia de viatge per Islàndia.
Concretament la nostra visita al glaciar Sólheimajökull, la caminada fins a l'avió estavellat a Solheimasandur, la pluja que ens va enganxar per Dyrhólaey, Reynisfjara, Vík i Mýrdal i Foss a Sidu.
Va ser un dia molt atapeït de visites!
(Solheimasandur Plane Wreck)
Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del quart dia de viatge:
- Ruta total: De Selfoss fins a Skaftafell
- Part explicada en aquesta entrada: Sólheimajökull, Solheimasandur, Dyrhólaey, Reynisfjara, Vík í Mýrdal i Foss a Sidu
- Km totals realitzats: 298
- Temps total de conducció: 4:06 hores
- Llocs a visitar: Seljalandsfoss, Eyjafjallajökull Erupts Visitor Center, Drangshlíð i Skógafoss (Part 1), Sólheimajökull, Solheimasandur, Dyrhólaey, Reynisfjara, Vík í Mýrdal i Foss a Sidu (Part 2)
- Data de la ruta: 15 de juliol del 2016
Després de dinar amb vistes a la cascada de Skógafoss vam continuar el nostre camí cap a l'avió estavellat de Solheimasandur. Però abans d'arribar-hi ens vam parar per acostar-nos al màxim a la llengua del glaciar Sólheimajökull.
Et podies acostar bastant amb el cotxe i un cop aparcats calia caminar uns 15 minuts fins arribar ben bé a l'inici de la llengua. És impressionant!
Nosaltres ja havíem vist una llengua de glaciar a Nova Zelanda però en aquell cas era molt més petita que aquesta i a causa del canvi climàtic havia retrocedit molt enrere amb el temps.
Aquesta llengua em va encantar! Vam estar una bona estona contemplant-la i fent-nos fotos per allà! I això que és de les més petites que hi ha a Islàndia, les del glaciar Vatnajökull encara són més grans i impressionants.
(Sólheimajökull)
(Llengua del glaciar Sólheimajökull)
El glaciar té aquests colors negres entre el gel degut a la lava i la cendra dels volcans de la zona.
(Inici de la llengua del glaciar)
(Grups tornant d'una excursió pel glaciar)
(La llengua del glaciar en una imatge aèria)
Després d'aquesta parada improvisada per veure el glaciar d'a prop, vam continuar cap a la pròxima destinació: el famós avió estavellat a la platja de Sólheimasandur.
(Avió de Sólheimasandur)
El 24 de novembre de l'any 1973 un avió (model Navy Douglas Super DC-3) de l'exèrcit de la marina dels Estats Units va tenir un accident mentre sobrevolava Islàndia.
Hi ha vàries teories sobre quin motiu va causar l'accident de l'avió: alguns diuen que va ser culpa d'una pèrdua de combustible, altres que van baixar molt temperatures i es van congelar els motors... etc. La veritat és que no es sap amb certesa que va passar.
La questió és que el pilot es va veure obligat a realitzar un aterratge d'emergència a la platja de Sólheimasandur (al sud d'Islàndia), i per sort no hi va haver cap victima mortal.
Es desconeixen les raons per les quals l'avió s'ha quedat en aquest punt per sempre. Pel que sembla en una zona tan despoblada resultava millor deixar-lo aquí que no pas traslladar-lo a algun aeròdrom. Amb el temps es van anar enduent gairebé tot el motor, part de les ales i inclús la cua, deixant només el fusellatge de l'aparell.
Hi ha rumors que un agricultor local va robar la cua per vendre-la.
Es desconeixen les raons per les quals l'avió s'ha quedat en aquest punt per sempre. Pel que sembla en una zona tan despoblada resultava millor deixar-lo aquí que no pas traslladar-lo a algun aeròdrom. Amb el temps es van anar enduent gairebé tot el motor, part de les ales i inclús la cua, deixant només el fusellatge de l'aparell.
Hi ha rumors que un agricultor local va robar la cua per vendre-la.
(Una imatge de com era el suposat model de l'avió que es va estavellar)
Islàndia és considerada com "El Triangle de les Bermudes" per els avions militars d'Estats Units, això és per els canvis constants de clima en l'àrea.
Des de 1941 a 1973, hi va haver 384 accidents d'avions militars estadounidents a Islàndia, això equival a un accident cada 31 dies durant 33 anys consecutius! Flipant!
Des de 1941 a 1973, hi va haver 384 accidents d'avions militars estadounidents a Islàndia, això equival a un accident cada 31 dies durant 33 anys consecutius! Flipant!
L'avió es troba a mig camí entre la cascada de Skógafoss i el poble de Vík i Mýrdal però el lloc no està indicat, per tant és millor que abans d'anar-hi busqueu el punt exacte a google per posar-lo al GPS (en el mapa de l'inici d'aquesta entrada us poso l'ubicació).
Nosaltres ja el teníem marcat i anàvem directe cap allà. De totes maneres vam veure molts cotxes aparcats a peu de carretera cosa que ens va confirmar que era el lloc que buscàvem.
Per arribar a l'avió cal caminar 3 km des del punt on deixes el cotxe ja que es troba en uns terrenys privats i no deixen acostar-s'hi amb cotxe.
El camí és planer però es fa llarg perquè sembla que no s'acabi mai... Si aneu a visitar l'avió compteu que entre anar (3km) i tornar (3km) i fer fotos tardareu aproximadament unes 2-3 hores. Nosaltres no sabíem que estava tant lluny i això ens va obligar a modificar una mica les visites que teníem previstes després per falta de temps... Ara bé, val molt la pena anar-hi! :)
Nosaltres ja el teníem marcat i anàvem directe cap allà. De totes maneres vam veure molts cotxes aparcats a peu de carretera cosa que ens va confirmar que era el lloc que buscàvem.
Per arribar a l'avió cal caminar 3 km des del punt on deixes el cotxe ja que es troba en uns terrenys privats i no deixen acostar-s'hi amb cotxe.
El camí és planer però es fa llarg perquè sembla que no s'acabi mai... Si aneu a visitar l'avió compteu que entre anar (3km) i tornar (3km) i fer fotos tardareu aproximadament unes 2-3 hores. Nosaltres no sabíem que estava tant lluny i això ens va obligar a modificar una mica les visites que teníem previstes després per falta de temps... Ara bé, val molt la pena anar-hi! :)
(Fent camí cap a l'avió, tot el camí és així)
(Per fi, després de més d'una hora caminant vam veure l'avió de lluny!)
Quan per fi vam arribar vam flipar amb l'avió semblava que estàvem en el decorat de d'una peli!
Per sort hi havia poca gent i després de pocs minuts de ser per allà van anar marxar i al final ens vam quedar sols.
(L'avió amb el volcà Eyjafjallajökull de fons)
(Els que es van endur la cua i les ales no sé pas com ho va fer... amb el que devien pesar...)
(Es pot entrar a l'interior que està molt deteriorat)
(Aquell lloc és ideal pels fans de la fotografia)
(jajaja semblem la portada d'un grup musical)
(De tornada cap al cotxe teníem aquestes magnífiques vistes del volcà de Eyjafjallajökull)
(Aquells mini punts que es veuen al fons són persones i encara ens quedava molt per arribar al pàrking...)
Després de la gran caminada de tornada cap al cotxe (vam quedar esgotats) vam seguir fins al següent destí: Dyrhólaey.
En aquest punt havíem de veure un penya segat que a sota té un arc que s'ha format de forma natural amb les erosions al llarg del temps i una platja amb la sorra negra.
Per mala sort el temps a la zona va empitjorar molt (ja ho deia la previsió i ens havíem anat escapant durant tot el dia) i quan vam arribar allà plovia força, feia molt de vent i estava tot ben tapat.
O sigui que només vam poder baixar uns minuts ràpid de la caravana a fer 4 fotos i vam marxar perquè feia un vent impressionant i molts camins estaven tancats per precaució.
(Dyrhólaey)
(En aquesta foto es pot apreciar una mica l'arc sota el penya segat però com que hi havia temporal i la marea era alta s'aprecia molt poquet)
(Platja de sorra negra, quan fa més bon temps s'hi pot passejar però aquell dia estava prohibit el pas)
(Formacions de cobalt)
Després ens vam parar per visitar la platja de sorra negra de Reynisfjara on hi ha la impressionant formació de columnes de basalt anomenada Reynishverfi. Les columnes fan més de 66 metres!!
És impressionant veure aquesta formació tan curiosa, enorme i tant a prop del mar!
(Reynishverfi)
(És brutal, les fotos no li fan justícia i a més ens va fer molt mal temps... :S snif snif)
(En Marc a les columnes de basalt de Reynisfjara)
Just al costat de les columnes de basalt hi ha la cova Hálsanefshellir (queda una mica camuflada) on ens vam poder refugiar una mica del vent, la pluja i les onades.
Una mica més i marxem sense veure-la! jeje
(Cova de Hálsanefshellir)
El temps aquí si que es va posar xungo, quan baixàvem de la caravana feia tant de vent que quan la Sílvia va obrir la porta una mica més i s'ens l'emporta! De cop veig que la porta desapareix i la Sílvia casi marxa volant!!! Quin espant!! Per sort no se'ns va trencar la porta i ningú es va fer mal... :S
(Cova de Hálsanefshellir)
Molt a prop de Reynisfjara hi ha el poble de Vík í Mýrdal, que és el més meridional d'Islàndia i té una població d'uns 300 habitants.
Segons diuen és el lloc més humit d'Islàndia i on hi sol ploure més de tot el país (ho vam poder comprovar...).
El poble es va veure afectat per la cendra volcànica durant les erupcions del volcà Eyjafjallajökull el 2010.
Aquesta zona també és molt coneguda perquè hi van rodar algunes escenes de la sèrie Joc de Trons (Game of thrones) on surt la cadena muntanyosa de "Los Colmillos Helados".
(El poble de Vík i Mýrdal en una imatge de google... Nosaltres no el vam poder admirar massa perquè plovia molt i no es veia res! )
Primerament teníem pensat dormir al càmping de Vík i Mýrdal si estàvem molt cansats però en veure que feia tant mal temps i tant de vent i tenint en compte que l'endemà al matí teniem contractada una excursió pel glaciar (a dues hores de Vík), vam decidir conduir fins a un càmping que hi havia just al costat del punt on sortia l'excursió.
Així ens asseguràvem ser allà amb antelació i no ens arriscàvem a que l'endemà ens fes mal temps i no poguéssim arribar-hi..
Ara bé... va ser un pal molt gros... Estàvem molt i molt cansats de tot el dia i el camí se'ns feia etern... Per sort a mida que ens allunyàvem de Vík i Mýrdal, el temps va anar millorant i almenys les vistes eren maques.
Pel camí ens vam trobar amb la cascada de Foss a Sidu que és molt bonica. Us deixo algunes fotos:
(Foss a sidu)
Al final vam acabar arribant al càmping de Skaftafell passades les 12 de la nit... i encara havíem de sopar... ufffff
Vam improvitzar un sopar ràpid amb sobres que teníem a la nevera i vam anar directes a dormir.
L'endemà teníem l'excursió a les 8 del matí però ens havíem d'aixecar molt abans ja que ens havia quedat pendent veure la cascada de Svartifoss i si no hi anàvem abans ens la saltaríem...
Com que calia caminar uns 2 km per arribar-hi vam posar els despertadors a les 5 del matí.... Només dormiríem unes 4 hores però no volíem perdre'ns res d'aquest fantàstic país!
I això és tot per avui! En la pròxima entrada us explicaré la fabulosa excursió que vam fer pel glaciar, la visita a la cascada de Svartifoss, els blocs de gel de la llacuna de Jökulsárlón... etc.
Salut!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada