Xarxes socials

Dia 1: Visita a Christchurch, a la península de Akaroa i dormir a on puguem...

dissabte, 19 de desembre de 2015
Hola a tots!
Avui començo la crònica del viatge a Nova Zelanda amb el nostre primer dia de ruta pel país.
Parlaré sobre Christchurch i la bonica península d'Akaroa. Espero que us agradi!

(Península d'Akaroa)

Per començar, us posaré un mapa perquè veieu la ruta que vam fer i el temps i distàncies previstos:
  • Ruta: De Christchurch fins al llac Tekapo (al final vam dormir uns 80 km abans)
  • Km realitzats: 386.4
  • Temps de conducció: 5:19 hores 
  • Llocs a visitar: Christchurch, Akaroa, Peel Forest (al final no hi vam poder anar)
  • Data de la ruta: 25 de setembre del 2015



Després d'un llarg vol entre Dubai (EAU) i Melbourne (Austràlia) i un segon vol fins a Christchurch (NZ), vam arribar a l'aeroport de Christchurch a les 5:30 de la matinada i fins les 8:00 del matí no podíem anar a recollir l'autocaravana.


Això va ser una mica pal ja que després de tantes hores el que vols és o bé descansar (no ens valia la pena agafar un hotel per 3 hores) o bé començar la ruta de seguida...
Portàvem dos dies sense dutxar-nos.... (el darrer cop havia estat al matí de l'últim dia de Dubai, i havíem passat tot el dia per la ciutat a 50 graus i després havíem volat durant quasi 20 hores... i encara ens esperava tot un dia de ruta per Nova Zelanda abans de retrobar-nos amb la dutxa... snif sniff)
Vam haver de fer temps per l'aeroport i vam aprofitar que hi havia una botiga de telefonia mòbil oberta (SPARK) per comprar una targeta de dades per tal de poder-nos connectar a internet durant el viatge.
Per nosaltres tenir internet era vital per poder anar mirant les rutes que havíem de fer, reservar activitats o allotjaments...
A Nova Zelanda costa molt trobar wifi (i que sigui de qualitat) i a gaire bé tots els càmpings, hotels etc et fan pagar per connectar-te. 
Ens vam comprar una targeta amb 1.5GB de dades cadascú que durava un mes i també tenies 150 minuts de trucades gratis per un preu de 29$ (uns 18 euros). Ens va anar de conya!

A les 8 del matí vam trucar a l'empresa de les caravanes (Apollo) perquè ens vinguessin a recollir a l'aeroport fins a l'oficina (tenien un servei gratuït de transport ja que hi ha una distància d'uns 2km).
Arribarem a l'oficina cap a les 8:30 i ja hi havia un munt de gent esperant davant nostre per recollir el vehicle.... buaaaaa
Ens van tenir casi 2 hores esperant (horrible) ja que anaven molt i molt lents i eren força bordes...
Finalment a les 11 ens va tocar a nosaltres i la dona de l'oficina ens va donar l'autocaravana sense explicar-nos gaire bé res de com funcionava... Jo em vaig queixar i li vaig dir que no en teniem ni idea i que ja ens podia ensenyar com anava i al final ens ho va explicar (remugant això sí!). Es ben bé que hi ha gent que no sap estar de cares al públic.. Ho explico perquè quedi constància i que sapigueu que recollir els vehicles és un procés etern!

I apa tot just a les 11:30 començàvem a conduir (i per l'esquerra!!!)... tot el matí perdut! Jo ja estava histèrica....
De seguida ens vam parar en un supermercat de Christchurch per fer la nostra primera compra de menjar per varis dies i després vam buscar pàrquing per el centre de la ciutat.

La nostra idea era fer una visita ràpida (d'una o dues hores) a la ciutat ja que ens van dir que no hi havia massa cosa a veure i seguir fent camí (i més amb el retard que portàvem).

(A la foto de l'esquerra de Clock Tower i a la foto de la dreta una escultura davant de la catedral)

Christchurch va patir un terratrèmol molt bèstia el febrer del 2011 i va destruir gaire bé tota la ciutat... Van morir unes 200 persones i van caure molts edificis entre ells la catedral anglicana.
Tot i haver passat 5 anys d'aquella tragèdia la ciutat sembla que hagi quedat aturada i moltes coses encara no s'han reconstruït... feia molta pena passejar pels carrers i veure-ho tot destrossat i en obres..

(El tramvia passant just per davant de la catedral destrossada...)

(La catedral anglicana de Christchurch apuntalada i amb accés restringit)


(Pels voltants de la catedral hi havia tot de pintures i escultures commemoratives)

(Aquí dins hi havia com l'explicació i la història del que havia passat amb el terratrèmol i plantes i records com a homenatge)

(A la foto de l'esquerra es pot veure un edifici amb totes les finestres tapiades perquè els vidres s'havien trencat amb el terratrèmol i amb l'estructura molt danyada. A la foto de la dreta podem veure el riu Avon, una zona molt maca de la ciutat per passejar)

(Riu Avon)

Després de veure la ciutat (en temps record) vam agafar la caravana i vam marxar cap a la península d'Akaroa (a una hora i pico de Christchurch).

No us podeu perdre aquesta península! És maquíssim i la carretera tot i tenir força curves té unes vistes al·lucinants!
Els prats són verds verds i està tot ple d'ovelles! Jo no podia parar de fer fotos a tot!

(Vistes des del cotxe)


(Im-pre-ssio-nant!!!!)

(A mig camí vam parar per menjar un entrepà que havíem comprat al supermercat, així no perdíem temps en cuinar o buscar un restaurant)





(Aquesta foto sembla d'anunci, l'ovella s'hi va posar ben bé! jeje)



Mentre anàvem fent curves per arribar a Akaroa vam tenir un bon ensurt! Ens va passar el que ens feia més por de conduir per l'esquerra: que t'encantessis i acabessis conduint per la dreta!
Resulta que a mig camí ens vam saltar un trencant i li vaig dir a en Yesu que quan pogués fes mitja volta, però clar com que anàvem per dalt d'una muntanya amb moltes curves i penya-segats es feia difícil fer la volta amb una caravana de 7.5 metres... Finalment vam poder girar i en fer-ho ens vam empanar i vam començar a conduir per la dreta...
Cap dels dos ens vam adonar de l'error i potser vam estar un parell de quilometres així fins que de cop i volta en una curva ens trobem de cares amb un autobús... uff no sé com no vam xocar!! Quin espant!
A més a més jo m'havia tret el cinturo un moment per tal de fer una foto per la finestra i en frenar per esquivar l'autobús vaig sortir disparada endavant... Per sort no em vaig fer mal i tot va quedar en un espant... Només faltava que ens matéssim dos hores després de començar el viatge!
Per sort ja no ens va tornar a passar més una cosa així durant els dies que vam ser allà.





Un cop vam haver visitat la zona (també més ràpid del que ens hauria agradat degut a que ja eren les 4 de la tarda i se'ns acabava el temps) vam emprendre el camí cap al Peel Forest.
Mentre tornàvem de cop i volta ens vam trobar amb tota una arbreda d'arbres amb fulles roses! Era maquíssim i ens vam parar a fer unes quantes fotos! Us asseguro que les fotos no fan justícia a tot el que vam veure!

(I a mitja carretera et trobes amb això!)

(A en Yesu li queda genial el rosa no trobeu? jeje)

(Ja tinc foto facebook! jeje)


Quan estàvem a prop del Peel Forest (és un lloc on hi ha un arbre mil·lenari, el BIG TREE i teniem previst fer-hi una excursió) ens va començar a venir molta son i tot el cansament acumulat... a més se'ns feia fosc i ens quedaven encara dues hores per arribar al lloc on teniem previst dormir i finalment vam decidir no anar-hi i anar fent km per arribar al destí. També vam pensar que si se'ns feia fosc no veuríem res i no valia la pena endinsar-nos al bosc...

Per si a algú li interessa anar a visitar el Peel Forest aquesta és la ruta que havíem de fer:


Les dues hores següent van ser mortals... estàvem molt cansats i mai arribàvem al destí (teníem previst dormir a un càmping davant del llac Tekapo)....
Finalment vam decidir parar en un càmping d'un poble que es diu Fairlie i dormir allà (a uns 80km de Tekapo).
Vam arribar que devien ser les 19:30 i ja semblava que fos negra nit... i quina sorpresa en veure que la recepció del càmping ja estava tancada! Merda! I ara que podíem fer?? Necessitàvem dutxar-nos (ja feia 3 dies que ho fèiem) i enxufar la caravana a la corrent per tal de carregar els telèfons i fer el sopar...
Vam veure que no hi havia cap barrera ni cap impediment per anar dins al càmping i vam decidir entrar i enxufar-nos a la corrent.
Després vam trobar una parella francesa i els hi vam dir que havíem trobat la recepció tancada i que com ho havien fet ells. Ens van dir que a NZ era normal anar als càmpings encara que estiguessin tancats i que el dia següent al matí quan marxaves ja tenien obert i podies pagar.
Això no va resultar del tot cert perquè la majoria de càmpings que vam trobar quan la recepció tancava, tancaven els accessos amb tanques i si no tenies un codi no podies entrar.
Per sort en aquest no era així i vam poder estar allà de gratis!! (l'endemà no obrien fins les 9 i nosaltres a aquesta hora ja havíem d'estar en ruta)

El primer que vam fer va ser prendre'ns una bona dutxa en el càmping i després vam fer el sopar dins l'autocaravana per veure com funcionava la cuina.


Com que a fora plovisquejava i feia molt de fred, no vam obrir massa les finestres i la caravana es va omplir de fum.... de cop i volta l'alarma antiincendis va començar a sonar i vam muntar un bon sidral per apagar-la.... jajaja
Finalment vam acabar havent d'obrir les finestres de la caravana de bat a bat perquè marxés el fum amb l'inconvenient que com que feia molt de fred a fora (estàvem a 3 graus), l'interior de l'autocaravana es va congelar i aquella nit ens vam sentir com pingüins!
Joerrr quina fred que vam passar!! Era com estar dins un congelador.... i això que ens havien dit que per octubre a Nova Zelanda feina un temps de primavera.... i una merda!!

I això és tot per avui! :)
A la pròxima entrada més i millor! Salut!

Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari