Xarxes socials

Dia 2 (II): Elephant Rocks, Oamaru, Moeraki Boulders i arribada a Dunedin

dimecres, 30 de desembre de 2015
Hola a tots!
Avui explicaré la part 2 del segon dia de viatge on vam visitar les Elephant Rocks (Famoses per les pel·lícules de "Les Cròniques de Nàrnia"), Oamaru i les Moeraki Boulders!


(Moeraki Boulders, unes roques naturals en forma rodona)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies de la part 2 del segon dia de ruta:
  • Ruta total: De Tekapo fins a Dunedin
  • Part explicada en aquesta entrada: De les Elephant Rocks fins a Dunedin, passant per Oamaru i les Moeraki Boulders (Del punt C a la E).
  • Km totals realitzats: 319.4
  • Temps total de conducció: 3:55 hores 
  • Llocs a visitar: Elephant Rocks, Oamaru, Moeraki Boulders (Part 2)
  • Data de la ruta: 26 de setembre del 2015



Després de visitar els llacs Tekapo i Pukaki, la següent parada eren les "Elephant Rocks", unes roques famoses per aparèixer en les pel·lícules de les Cròniques de Nàrnia.
A les pel·lícules les roques són l'escenari del campament d'Aslan.
Aquí teniu unes quantes fotos de la peli perquè els que l'heu vist sapigueu a quin lloc em refereixo:

(Imatges de les Cròniques de Nàrnia, el campament d'Aslan)

(Vista del campament en les pelis)

(Una escena de la pel·lícula on de fons es veuen les famoses Elephant Rocks. La roca de la part superior esquerra de la foto és la roca on vaig pujar jo en la pròxima foto)

(Jo a dalt d'una de les roques, com podeu veure són molt grans!)

Les "Elephant Rocks" es troben en una finca privada a uns 5 km de la població de Dutroon (mireu el mapa de google de l'inici de l'entrada per saber el punt exacte on es troben).
En arribar al poble de Dutroon ja veus un trencant amb un cartell que t'avisa a on has de girar (cal estar alerta) i al cap de poc temps arribés a les roques. No hi ha aparcament i cal deixar el cotxe als vorals de la carretera.
L'accés a les roques és gratuït i per entrar cal obrir i tancar una tanca. Com que són uns terrenys privats i amb ovelles, hi ha un cartell informatiu que t'avisa que respectis l'entorn i no molestis les mil ovelles que hi ha per allà. 

(Elephant Rocks)

Les vistes del prat amb les roques són impressionants! I vam tenir la sort que quan hi vam anar no hi havia ningú i teniem tot el prat per nosaltres sols (i les ovelles, perdó!).
Era divertit perquè al haver-hi tantes ovelles no paraven de cridar i fer sorolls i semblava un concert! jaja


(Just davant d'aquesta esplanada és on es van rodar gran quantitat d'escenes de les Cròniques de Nàrnia)

(Hi havia ovelles a "dojo" i moltes de petites que feien molta gràcia)




(En Yesu dalt de les roques)


(Ens vam fer un fart de pujar a roques! jeje)

(Ovelles adorables! jeje)

Després de visitar les roques vam seguir el nostre camí cap al poble d'Oamaru, un poble coster on en determinades platges es poden veure pingüins.
Vam arribar a l'hora de dinar i el primer que vam fer va ser anar a comprar menjar xinès preparat i menjar-lo a la caravana.
Un cop vam haver menjat, vam fer una visitar ràpida al poble (és petitet) i vam anar cap a la costa.

(Oamaru)


(Estació de tren d'Oamaru)

(Arbres gravats amb el que semblen dibuixos maoris)

Quan ens dirigíem cap a una de les platges on volíem anar a veure els pingüins va començar a fer molt i molt de vent i vam començar a trobar carrers molt empinats i ens en vam desdir ja que no veiem clar que l'autocaravana pogués pujar-los..... (Penseu que era el segon dia que la conduíem, feia casi 8 metres i molt àgil no era...)
Com que a Dunedin també teniem la opció de veure'n i anàvem malament de temps vam decidir posposar-ho.

(Una mostra de com eren els carrers de Oamaru, a la foto no sembla tan empinat com és)

(De fet feia tant de vent que en aquest carrer va caure un arbre quan estàvem aprop d'allà)

(Platja d'Oamaru)



(Els parcs infantils són genials! Els gronxadors són gegants i molen molt! Estaria molt bé tenir-ne aquí també! jeje)

Després de visitar Oamaru vam marxar corrents cap a les "Moeraki Boulders", unes roques gegants en forma rodona que estan a la platja de Koekohe i que depen de l'hora del dia les veus o no (cal mirar els horaris de les marees ja que quan són altes cobreixen les roques).

Aquestes roques tenen aquesta forma tan curiosa degut a l'erosió de les onades i unes petites roques sedimentàries de gra fi que hi ha al mar.
De totes maneres encara que m'ho expliquin és estany que hagin quedat tant perfectament rodones.
Donen molt de joc per fer fotos!

(Com veieu, les roques no eren precisament petites)

(Va costar pujar-hi! jeje)

Durant tot el camí patíem que quan arribéssim la marea ja hagués pujat i no les veiéssim però per sort vam arribar a temps i no hi havia gaire gent.

(Aquestes estaven una mica submergides ja)

(Aquesta foto ens la van fer una parella de València molt simpàtica! Els primers espanyols que trobàvem a Nova Zelanda)



(En aquesta foto semblen ous de dinosaure les roques!)

L'últim que ens quedava pendent aquest dia era intentar veure pingüins a Dunedin. 
Segons el que ens havien dit els pots veure només a la sortida i a la posta de sol, o sigui que ens vam afanyar a marxar cap a la península d'Otago que és on solen anar (concretament a Sandfly Beach i Pilot Beach).
Després de molta estona de camí i forces corbes, quan ens faltaven uns 4 km per arribar a la primera de les platges vam trobar-nos que la carretera estava tallada al trànsit i a més posava que no era apte per autocaravanes... Jolin!!! Estava clar no teníem pas sort amb els pingüins...
No ens va quedar més remei que girar cua i anar a buscar un càmping per dormir a Dunedin.

(Vistes de la península d'Otago)

(Quan anàvem a veure els pingüins el dia es va posar negre negre i va començar a ploure)

(Península d'Otago)


(Vaig trobar molt curiós veure tants ocells en aquests cables elèctrics)

Finalment després d'un dia tant llarg i tan atapeït vam arribar al càmping, però encara ens esperaven algunes sorpreses...
La recepcionista ens va dir que el càmping disposava d'una piscina coberta d'aigua calenta i amb la fred que havíem passat durant tot el dia ens semblava un pla genial poder-nos-hi banyar!
La sorpresa va ser en tirar-nos a l'aigua ja que calenta, calenta no estava... (uns 15 graus...). Això encara ens va fer agafar més fred de la que ja teniem i a sobre un cop a l'autocaravana vam veure que els endolls de la corrent no funcionaven!!
Merdaaaaa que faríem sense poder carregar el mòbils per mirar la ruta de demà i sense tenir bateria a les càmeres de fotos...???
Després de remenar-ho tot i mirar que podia ser sense èxit... ens vam ratllar i vam anar a fer el sopar a la cuina comunitària del càmping.
Mentrestant jo vaig aprofitar per carregar els aparells a la corrent de la cuina, però em vaig haver d'esperar unes dues hores... (amb la son i fred que tenia...).
Al final vam tornar a la caravana i vam descobrir que els endolls no anaven bé perquè l'alimentació de la corrent que ens havien assignat no funcionava... Menys mal que era això, ja pensàvem que la caravana estava espatllada...
Vam acabar enxufant-la a l'alimentació de la parcel·la del costat i tot solucionat!
Per fi podíem anar a dormir que l'endemà ens esperava una altra ruta ben llarga!

I això és tot per avui! :)
Que tingueu bona entrada d'any!

Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari