Xarxes socials

Dia 7: Explorant Myvátn, Víti, Námafjall Hverir, Grjótagjá, Dimmuborgir, Hverfjall... Genial!

dijous, 17 de novembre del 2016
Hola a tots!
En l'entrada d'aquesta setmana us parlaré de la nostra ruta per la zona del llac de Myvátn on hi ha numeroses coses a veure: Víti, Námafjall Hverir, Grjótagjá, Dimmuborgir, Hverfjall... I també de la visita a la cascada de Godafoss i al Laufás Museum.
Un dia molt complert i amb un sol espaterrant!

(Myvátn)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del setè dia de viatge:
  • Ruta total: De Húsavik fins a Akureyri
  • Km totals realitzats: 235.2
  • Temps total de conducció: 4:23 hores 
  • Llocs a visitar: Myvátn, Víti, Námafjall Hverir, Grjótagjá, Dimmuborgir, Hverfjall, Godafoss i Laufás Museum
  • Data de la ruta: 18 de juliol del 2016



Aquell dia al matí abans de començar amb la ruta prevista vam fer una petita volta pel poble de Husávik.
Vam visitar la zona del port, l'església i poc més ja que el poble no és gaire gran.

(Port de Husávik)

(Església i port de Husávik)

Mentre ens dirigíem cap a la zona de Myvátn vam tornar a trobar molt camps plens de Lupins! Era súper maco! I vam parar a fer fotos! jeje

(Lupins)

(Lupins)

(jeje ens ho vam passar molt bé)

(Ja tenim fotos de perfil del facebook! jeje)

Just abans d'arribar a Námafjall Hverir vam trobar un llac termal amb una aigua de colors blaus impressionants!! Les fotos no li fan justícia!

(Colors brutals!)

(Et venien ganes de banyar-t'hi però en veure el fum que sortia no és una bona idea.. jeje)


(Si passeu per la zona no dubteu en parar-hi)

La pròxima parada va ser a Hverir, que és la major solfatara d'Islàndia, una zona d'aigües termals als peus de la muntanya Námafjall.
Una solfatara és un conjunt de pous de fang amb aigua bullent, dipòsits de sofre, cràters i fissures d'on surten vapors d'aigua amb sulfurs d'hidrogen (poden sortir a gran pressió).

(Hverir)

La zona és impressionant! Té uns contrastos de colors brutals i et passaries el dia fent fotos!
També hi ha l'opció de pujar a la muntanya per un camí senyalitzat. Nosaltres no ho vam fer per falta de temps però diuen que des de dalt de tot hi ha molt bones vistes del llac de Myvátn.

(Pou de fang bullent)


És molt important seguir els camins marcats i no passar les valles i barreres ja que hi ha molta gent que per no respectar la senyalització ha patit cremades importants...


(Cràters i pous a Hverir)

(La zona feia força pudor... jeje hi havia un adolescent francés que no parava de cridar de fàstic amb una reacció desproporcionada i ens vam pixar de riure amb ell! jaja)


Com podeu veure hi ha molts i molts vapors sortint de tot arreu! jeje a vegades et quedes sense visibilitat i tot! I sobretot quedes ben humit.

(En Yesu travessant el vapor)


Un cop vist Hverir, vam anar a visitar el cràter de Víti (en islandès significa "Infern" ja que antigament es creia que els inferns es trobaven sota els volcans).
Aquest cràter és molt famós ja que conté un llac amb aigües turqueses al seu interior. El llac mesura 320 metres de diàmetre i té 33 metres de profunditat.
Es va originar el 1724 durant una explosió de vapor que va desencadenar una sèrie d'erupcions que van durar fins al 1729.

(Víti)

(És tan gran que no hi cabia tot a la foto)

(Pots passejar per tot el voltant i hi ha un pàrquing de cotxes al costat)

(Foto de tot el cràter des de la zona més alta)

Anant des de Víti fins a la Grjótagjá anàvem trobant coses molt peculiars! jeje

(Ens va fer gràcia com aixecaven aquesta canonada perquè els cotxes passessin per la carretera)


De cop i volta a mig camí vam veure una pica i una dutxa enmig del no res... jeje Molt curiós si més no! :P


El següent punt a visitar va ser la Grjótagjá, que és un cova de lava petita que té un bany termal a dins.
Des del segle 18 i fins la dècada del 1970 era una zona de bany popular, però durant les erupcions volcàniques produïdes entre 1975 i 1984 la temperatura de l'aigua va pujar a més de 50 graus fent impossible el bany.
Tot i que amb els anys la temperatura va baixant poc a poc actualment no és possible banyar-se allà.

(Interior de la Grjótagjá)

(En realitat la cova és molt més bonica però costa molt fer bones fotos ja que hi ha poca llum, poc espai i molta gent...)

Aquesta cova també és molt famosa perquè s'hi va rodar una escena de la sèrie "Game Of Thrones". 
Concretament una escena amorosa (i una mica pujadeta) entre en Jon Nieve i la Ygritte.

Podeu veure l'escena sencera en el següent enllaç:

(L'escena entre en Jon Nieve i la Ygritte dins la Grjótagjá a Game Of Thrones)

(La Grjótagjá queda amagada dins unes esquerdes, hi ha la possibilitat de pujar a la part superior de les esquerdes des d'on es veu l'interor de la cova)

Per allà a prop de la Grjótagjá hi havia unes piscines termals que eren semblants al famós Blue Lagoon (però molt més petites i amb menys gent). Vam xafardejar-les una mica des de fora per veure com eren! jeje

(Piscines alternatives al famós Blue Lagoon)

Després vam anar cap a Dimmuborgir, que és un àrea molt àmplia amb camps de lava extraordinàriament moldejats que es troba a l'est de Mývatn. 
La zona està formada per varies cavernes i formacions rocoses.

(Dimmuborgir)

(Formacions rocoses a Dimmuborgir)

En el folklore islandès, Dimmuborgir significa connectar la terra amb les regions infernals. 
Als països nòrdics la tradició cristiana, diu que Dimmuborgir és el lloc on Satanàs va caure quan el van fer fora del cel i va crear l'aparent "Helvetes katakomber", que és el terme noruec per a "Les catacumbes de l'infern".


A Dimmuborgir també s'hi van rodar escenes de "Game of Thrones", concretament escenes del campament dels salvatges de Mance Rayder.

(Escena de Game Of Thrones a Dimmuborgir)

(Game of Thrones)

Mentre érem per aquella zona vam veure un cràter gegant de lluny. No ho teniem previst a l'itinerari però vam decidir acostar-nos-hi i la veritat és que vam encertar!
Es tractava de Hverfjall, un cràter de color negre que està format per cendres. 
Només hi ha dos camins per pujar-hi un de fàcil i un de més pronunciat. Nosaltres vam triar el fàcil (uns 150 metres de desnivell) i en poca estona vam ser a dalt.

(El camí fàcil per pujar-hi)

Aquest cràter és brutal i val la pena anar-hi! Pots fer tota la volta per la part de dalt però nosaltres només vam fer un tros perquè anàvem molt justos de temps.

(El cràter de Hverfjall vist des de dalt)

(Vistes del llac de Myvátn des del cràter)

(Sessió de salts)

Cal dir que hi ha un pàrquing just a sota del cràter però costa una mica de trobar el camí per arribar-hi ja que no està asfaltat.
En el mapa superior d'aquesta entrada podreu trobar marcat el punt exacte on hi havia el pàrquing.



Després d'aquesta parada inesperada ja ens vam dirigir cap al llac de Myvátn.

Mývatn és un llac eutròfic poc profund situat en una zona d'activitat volcànica al nord d'Islàndia, prop del volcà Krafla. 
El llac i els seus aiguamolls circumdants són rics en fauna d'aus aquàtiques, especialment ànecs. El llac va ser creat per una gran erupció de lava basàltica fa 2300 anys, i el paisatge circumdant està dominat per formacions volcàniques, incloent pilars de lava i pseudocraters. 

(Un plànol amb el recorregut a peu que pots fer per els voltants del llac)

(Els pseudocraters de Myvátn, és un lloc molt curiós)

Myvátn és conegut com "El llac dels mosquits" (Mý en islandès és "mosquit" i vatn és "llac") i el nom és molt adequat perquè hi ha moltíssim mosquits! És una cosa exagerada!!!
Ja ens havien advertit d'això però no pensàvem que fos tan... Increíble.... havíem de tapar-nos la boca tota l'estona ja que sino es ficaven per tot arreu!

(Mireu quants mosquits!!!)

(No sé si a les fotos s'aprecia, però tenien les jaquetes totalment cobertes de mosquits)

(L'única manera de passejar per allà era anant ben tapat de la cara i el cap... o comprar-se unes mosquiteres que venien per allà)

La passejada pel llac i els pseudocraters és molt maca, llàstima dels putus mosquits que t'amarguen el passeig!

(Pseudocraters)



(Ens va fer molt bon temps)

(A l'estiu fan una marató pel voltant del llac i els cràters, vam veure gent entrenant)

(Aquesta zona és preciosa!)


Pel camí també vam parar un moment a veure Godafoss (en islandès: "Cascada dels deús") que és una cascada molt espectacular que té una alçada d'uns 12 metres i una amplada de 30 metres.

(Godafoss)

(La cascada és molt maca però després d'haver-ne vist tantes ja no ens va impressionar tant)


I per últim abans d'anar cap a Akureyri ens vam desviar cap al Laufás Museum, que és un lloc on hi ha una església i unes cases antigues (1840) que formaven part d'un granja. I són el prototip de l'agricultura islandesa.
Aquestes cases es poden visitar per dins però quan vam arribar ja estaven tancades (crec que tanquen a les 17:00 h) i vam fer una volta per fora.
El lloc és molt pintoresc i des de les finestres de les cases vam poder veure el seu interior. Estaven decorades amb eines i estris de l'època en que es van construir. 

(Rectoria de Laufás)

(La rectoria i les diferents cases de la granja)

(Com veieu el lloc és bonic i val la pena visitar-lo)

(Pels voltants de la rectoria hi havia moltes ovelles)

Un cop acabada la visita vam marxar cap a Akureyri on passaríem la nit.
El temps va canviar i va començar a haver-hi tanta boira que no es veia casi res del paisatge! Va ser una pena ja que la ciutat d'Akureyri (la segona més gran d'Islàndia) es troba en mig d'un fiord i havíem llegit que les vistes mentre t'hi acostaves eren molt maques... Però nosaltres amb aquella boira no vam veure res de res... :(

Vam anar cap al càmping on aquesta vegada si que vam pagar ja que havíem arribat a les 8 de la tarda i la recepció encara era oberta.
Un cop instal·lats vam baixar a fer una volta per Akureyri que tot i ser la segona ciutat d'Islàndia estava ben morta d'ambient i no hi havia ningú pel carrer!
Després de voltar una estona vam anar a sopar a un restaurant on tenien balena ja que ens feia il·lusió provar-la. Ens va costar una mica car però un dia era un dia!
La veritat és que la balena s'assemblava molt a un bistec de vedella i no tenies sensació d'estar-la menjant. Era molt bona això sí!

(Balena)

Després d'això vam anar cap a dormir (un dia que hi anàvem aviat! ueue) ja que l'endemà era el penúltim dia i ens esperaven moltes hores de carretera (unes 8) per tal d'arribar a Reykjavik.

Fins aviat! Salut!
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada