Xarxes socials

Dia 6: Visita al Museu del Túnel de Sarajevo i al pont de Mostar

dijous, 9 de març de 2017
Hola a tots!
En l'entrada d'aquesta setmana us parlaré de la nostra visita al Museu del Túnel de Sarajevo, un lloc imprescindible per comprendre millor els anys de setge a la ciutat, i la nostra visita al famós pont de Mostar.

(Mostar)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del sisè dia de viatge:
  • Ruta total: De Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) fins a Budva (Montenegro)
  • Km totals realitzats: 339
  • Temps total de conducció: 5:40 hores 
  • Llocs a visitar: Museu del Túnel de Sarajevo, Mostar i Budva
  • Data de la ruta: 8 de juny del 2016



El Túnel de Sarajevo, també conegut com Tunel Spasa, Museu del túnel o "El Túnel de l'esperança" és una construcció feta durant el setge de Sarajevo a la guerra de Bòsnia. 
Milers de bosnians van idear una forma d'escapar de l'horror de la guerra: construir un túnel secret sota terra que els comuniqués amb l'aeroport per poder fugir de la persecució i la mort. 

El túnel de Sarajevo va ser excavat en només 6 mesos per voluntaris que treballaven en torns de 8 hores. Va unir els barris de Dobrinja i Butmir i va ser l'única forma d'entrar i sortir de la ciutat assetjada. 

Durant el temps que va estar en funcionament s'estima que 20 milions de tones d'aliments van entrar a la ciutat, i que més d'un milió de persones el van utilitzar. Va ser l'entrada de l'energia elèctrica de la ciutat i de la comunicació telefònica amb la resta del món. 
Fins i tot en el seu interior es va instal·lar una canonada que assortia de combustible a la ciutat. 
El túnel també es va convertir en una de les principals formes d'eludir l'embargament internacional d'armes. 

Tenia una longitud de gairebé 800 metres, dels quals actualment només en queden 20 metres que formen part del Museu del Túnel que ara és un dels llocs turístics més visitats de la capital de Bòsnia i Hercegovina.

(Entrada al museu del Túnel de Sarajevo)


El Museu del Túnel de Sarajevo està situat a l'entrada del passadís soterrat que, excavat per veïns de la zona, va servir per entrar i sortir de la ciutat durant el setge que va patir Sarajevo en la Guerra dels Balcans.
Una petita exposició explica la història del túnel, que va ser l'única via d'entrada de provisions a la ciutat a part dels avions que arribaren amb ajuda internacional quan els combats els ho permetien. 

El museu està situat al jardí de la casa privada de la família Kolar als afores del centre, al costat de l'aeroport. 

El túnel de Sarajevo representa un símbol de la resistència dels ciutadans i ciutadanes d'aquesta població, que van resistir un setge de quatre anys en plena Guerra dels Balcans. Entre 1992 i 1995, tropes sèrbies es van situar als turons que envolten la ciutat evitant l'entrada i sortida dels seus habitants i atemorint la població amb l'acció dels franctiradors.

IMPORTANT: L'entrada val 10 marcs (uns 5 euros) i només es pot pagar en efectiu i en moneda local.
L'horari del túnel és de 9:00 a 17:00 entre abril i octubre i de 9:00 a 16:00 de novembre a març. Es recomana anar-hi a primera hora del matí per evitar un excés de turistes.

Web oficial del Museu del Túnel:

El lloc on està el túnel és una mica complicat de trobar, nosaltres hi vam anar amb el nostre cotxe de lloguer i amb les indicacions posades al GPS. Us recomano que mireu bé el camí abans d'anar-hi per no perdre'us.

L'adreça del lloc és:
Tuneli 1, Sarajevo 71000, Bòsnia i Herzegovina

En el cas que no tingueu cotxe propi per anar-hi sé que des del centre de Sarajevo s'organitzen tours privats que t'hi porten i també hi ha la opció d'anar-hi amb transport públic agafant el tramvia número 3 fins a la parada Ilidža i llavors agafar el bus 32 en direcció Butmir, baixar a la última parada i caminar un tros per el carrer Tuneli fins al nº 1.

(Marques de morters i restes de la guerra)

(Placa del túnel)

Com que hi vam anar a primera hora gairebé no hi havia ningú i vam poder veure tota l'exposició i el túnel amb tranquil·litat.

(Accés a l'exposició dins la casa de la família Kolar)

(Com estava envoltada la ciutat durant el setge)

Al pati de la casa hi ha una sala on pots veure un audiovisual sobre la guerra i la construcció de túnel.
En el vídeo es veuen imatges dels atacs i la destrucció a Sarajevo, de com van construir el túnel, de com l'utilitzaven i també surten imatges de l'avia de la família Kolar donant aigua i menjar als que el travessaven.
És molt interessant el documental i et fas una idea de l'horror que es va viure en aquella guerra.

Sortint de l'audiovisual, al final del pati hi havia una zona verda vallada amb restes de mines anti-persona i altres artefactes de la guerra.
Em va impactar veure mines anti-persona de tant a prop! Només de pensar quantes persones devien trepitjar-les sense saber-ho causant-los amputacions i/o la mort.... és esgarrifós!

(Cartell alertant del perill de les mines anti-persona)

Tot i que després de la guerra la gran majoria de mines anti-persona es van anar retirant, encara en queden moltes enterrades per les muntanyes i a diferents punts que en qualsevol moment poden fer mal a algú... 

(Mines)



(Com veieu quedaven ben camuflades amb el terra)


Després d'això ens vam dirigir a l'entrada del túnel per recorrer els 20 metres que es poden visitar.

(Accés al túnel des del pati de la casa)


(Entrada i sortida del túnel)

El túnel no és gaire alt, jo faig 150cm i casi arribo al sostre... En Yesu dret (180cm) i cabia justet.

(Nosaltres dins del túnel, com podeu veure no era gaire alt)

(Interior del túnel, actualment només en queden uns 20 metres)

(Foto de la família Kolar davant del túnel)

Quan ja marxàvem vam fer una volta per una sala on hi ha objectes de la guerra i de la construcció del túnel. Us poso unes quantes fotos:



(Personalitat famoses que han visitat el túnel)


Hi havia una maqueta de la zona on es podia veure l'espai que ocupava el túnel i que anava casi directe a l'aeroport.

(Maqueta on es veu per on passava el túnel)

Sort que hi vam anar a primera hora del matí perquè quan marxàvem van començar a arribar busos i molta gent i hagués estat molt agobiant.

Després de més de dues hores conduint, vam arribar fins a la ciutat de Mostar.
La zona on hi ha el pont està molt indicada i si hi aneu amb cotxe no té pèrdua. Pels voltants del pont hi ha molts pàrquings de pagament per deixar el cotxe (no vam trobar cap lloc on aparcar gratis).
Nosaltres el vam deixar en un pàrquing proper que valia 5 euros durant tot el dia, i pel que vam veure tots tenien un preu similar.

(Carrers propers al pont)

El pont Vell (Stari Most o Стари Мост) de la ciutat de Mostar, és un dels monuments històrics més famosos de l'antiga Iugoslàvia i forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005.

El pont, que data del segle XVI, sempre ha estat considerat un símbol de la societat multi-ètnica de Bòsnia. Té una amplària de 4 metres i una longitud de 30.
Està flanquejat per dues torres, la torre Halebija i la torre Tara, afegides en el segle XVII.
Va ser bombardejat el de novembre de 1993 i això va fer que es convertís en un símbol de la Guerra de Balcans.


(Captura de vídeo del moment en que van destruir el pont)

La seva destrucció, obra de les forces croates, il·lustra gràficament com les relacions entre els bosnians musulmans, els serbis i els croats es van deteriorar fins a desembocar en una guerra fratricida. Amb l'arribada de la pau se'n van iniciar els treballs de reconstrucció, sota la col·laboració de la UNESCO i d'organitzacions de rescat del patrimoni de la humanitat.

Un llarg treball, que es va perllongar per anys, va dur a aixecar el nou pont segons els antics mètodes i tradicions.
El 23 de juliol de 2004 es va re-inaugurar l'antic pont construït pels arquitectes otomans feia 500 anys.
És un símbol molt important de la reconciliació nacional a Bòsnia i Hercegovina.

(Estat en què va quedar el pont durant la guerra)

(Foto de com està actualment el pont, ja reconstruït i arreglat)

El barri dels voltants del pont és un barri musulmà conegut com el bazar de Kujundziluk que està ple de botiguetes amb souvenirs, restaurants i dolços típics de la zona.
Hi havia forces turistes, tot i que com era casi hora de dinar molts estaven dinant en restaurants.

(Bazar Kujundziluk)


Després de caminar pels carrers del bazar vam arribar al pont que la veritat és que em va impressionar veure'l després d'haver-ne sentit tant a parlar i veure'l en molts reportatges de la tele.

(Stari Most)
(Vistes des del pont amb gent banyant-se al riu i parant el sol)

Des del pont també es pot observar de lluny la mesquita de Koski Mehmed Pasha que és la més visitada de la ciutat i des de la mesquita es poden tenir molt bones vistes del pont.
Per visitar la mesquita cal pagar i nosaltres vam intentar col·lar-nos a la part de baix més propera al riu (des d'on es tenen les millors vistes del pont) però és impossible... ho tenen tancat i amb vigilants perquè la gent no pugui fer fotos des d'allà sinó ha pagat l'entrada a la mesquita.

(Mesquita de Koski Mehmed Pasha)

(El dia que vam anar-hi la temperatura era uns 34 graus! Una calor brutal per ser juny!)

Una cosa curiosa que es pot veure en el pont de Mostar és gent saltant des de dalt!
Vam veure alguns locals que estan pel pont i demanen diners als turistes a canvi de llançar-se al riu des de dalt del pont (uns 30 metres d'altura!).
Impressionant! Sembla que s'hagin de matar...

No vaig poder fer cap foto del moment en que es va llençar un perquè em va agafar desprevinguda, però us deixo amb una foto que he trobat per internet perquè us en feu una idea.
Pel que sembla al juliol fan un torneig mundial de salt des del pont i hi ha molta expectació.

(Foto d'un saltador en el torneig que organitzen a Mostar a l'estiu)


(Fotos des de dalt del pont, em va sorprendre que hi hagués tanta pendent per accedir al punt més alt)



Aviat va arribar l'hora de dinar i ens quedaven poc marcs que volíem gastar en el menjar.
Tots els restaurants que veiem estaven força plens o oferien menús que eren més cars del que ens podíem permetre (en marcs) i tampoc volíem fer un gran tiberi ja que feia moltíssima calor i ens venia de gust algo lleuger.
Finalment vam trobar un lloc molt barat on feien un menú que incloïa una beguda i un burek per només 5 marcs (menys de 3 euros)!

El burek és una espècie de empanada que està present en la tradició culinaria dels països que van formar l'Imperi otomà. 
Estan fets amb una massa especial anomenada yufka i s'emplenen amb çökelek' (un tipus de formatge blanc turc), carn picada o verdures i hortalisses.
Ens va encantar!!! És boníssim!!! Si aneu per aquella zona no dubteu en provar-lo!! Nyam nyam!

(El burek que vam menjar)


(Per tot el centre veus les paraules "Don't Forget")

(Costa trobar llocs on fer-se una foto amb el pont que es vegi bé)

Després vam baixar a tocar del riu per veure les vistes del pont des d'allà. És un lloc ideal per fer bones fotos del pont i sense les aglomeracions de turistes de més amunt.
Com que feia tanta calor, hi havia força gent que s'estava banyant al riu per refrescar-se i llàstima que nosaltres no portàvem banyador perquè sinó jo m'hi hagués tirat de cap! 

(El lloc és molt bonic)

(Fent autofotos des de la llera del riu! jeje)

Un cop vist Mostar, va tocar fer camí cap a Budva (Montenegro) on havíem de passar la nit.
Tot i haver-hi només una distància de 210 km el camí es va fer molt llarg ja que les carreteres eren per muntanya i en no gaire bon estat, ens sortien cabres i animals varis pel camí i vam haver de passar la frontera també... En definitiva força pal..

(Sorpreses que ens anàvem trobant per la carretera)

Finalment al cap de gairebé 4 hores cap a la tarda-vespre vam arribar a Budva on ens vam instal·lar a l'hotel (us en parlaré en la pròxima entrada) i després de reposar una estona vam sortir a fer un passeig i a sopar per el passeig marítim.

En la pròxima entrada us parlaré de la nostra visita a Budva i de les excursions que vam fer.
Fins aviat! ;)
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari