Xarxes socials

Dia 5: Sarajevo

dijous, 2 de març de 2017
Hola a tots!
Després d'unes setmanes sense poder escriure per un excés de feina i falta de temps, torno a la càrrega amb una entrada sobre la nostra visita a la ciutat de Sarajevo. Un dels llocs més increíbles i impactants del nostre viatge als Balcans i que si en teniu la oportunitat, no podeu deixar de visitar.

(Sarajevo)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del cinquè dia de viatge:
  • Ruta total: De Split fins a Sarajevo
  • Km totals realitzats: 251
  • Temps total de conducció: 4:03 hores 
  • Llocs a visitar: Sarajevo
  • Data de la ruta: 7 de juny del 2016



El camí des de Split fins a Sarajevo es va fer molt llarg i pesat, sobretot perquè les carreteres de Bòsnia i Hercegovina no estan gaire bé, i hi han moltes corbes, pistes de muntanya, carreteres sense asfaltar o sense acabar... Un xou!
Això sí, el paisatge és molt bonic, ple de vegetació i muntanyes ben verdes.
Cal dir que vam passar la frontera sense problemes, ensenyant els passaports, el permís de conduir i la Green card no vam tenir problemes.

(Carreteres sense asfaltar i en construcció)

A mig camí ens vam trobar amb una carretera a mig construir... Hi havia 3 o 4 cotxes parats i un "peazo" forat de dos o tres metres de profunditat al mig de la carretera..
Ufff el que ens faltava... no arribaríem mai!
De seguida va venir un obrer amb una cervesa a la mà i ens va dir que no patíssim que acabaven la carretera en 10 minuts...XDDDD
L'home deia que perquè no ens avorríssim durant l'espera que si li podíem donar conversa ja que li agradava molt practicar l'anglès i conèixer a estrangers.

(La carretera a mig fer amb les excavadores treballant) 

Després d'una estona parlant amb ell i que ens expliqués tota la seva vida, va arribar un altre cotxe on hi anaven dues turistes alemanyes i l'home ja va perdre l'atenció en nosaltres i se'n va anar a xerrar amb elles! jjaja quin crack!

Al final enlloc de 10 minuts van ser casi 45 minuts d'espera perquè acabessin la carretera i per fi vam poder continuar...

(En la foto de fons i amb samarreta marró, podeu veure l'obrer aixecant la cervesa amb la mà! jajaja)

Quan per fi vam arribar a Sarajevo, vam aparcar en un pàrquing subterrani de pagament que estava just al costat de l'apartament i vam anar a fer el checking.

Ens vam allotjar en un apartatment de Hostel City Center Sarajevo, un apartament petit però amb totes les comoditats, molt cèntric i molt barat.

(Apartament Hostel City Center Sarajevo)

(Habitació principal i lavabo)

L'entrada del bloc de pisos on hi havia l'apartament era molt vell i de nit feia una mica de por... el vidre de la porta d'entrada al bloc estava trencat i el noi de l'hostal ens va dir que era perquè així els residents s'estalviaven d'obrir amb clau i podien obrir la porta de baix passant la mà per el forat...
Les bústies del bloc com podeu veure a les fotos també eren molt antigues i estaven fetes pols.
Tot i això vam estar molt bé a l'apartament i estava ben bé al centre!

(Les bústies del bloc de l'apartament)


Un cop instal·lats, el primer que vam fer va ser buscar un lloc on canviar una mica de diners a moneda de Bòsnia i Hercegovina (BAM) ja que no ens volíem quedar fotuts com a Croàcia.
Per sort, hi ha moltes cases de canvi per tot arreu.

(Tašlihan)

Ens feia molta il·lusió i respecte visitar la ciutat de Sarajevo, ja que és una ciutat amb molta història i m'enrecordo molt de quan era petita i hi va haver la guerra dels Balcans i el setge a Sarajevo.
Al col·legi havíem organitzat campanyes d'ajuda humanitaria per els refugiats bosnians (encara fa poc vaig trobar algun dibuix que havia fet de petita amb cares de nens plorant i bombes que queien...) i inclús els meus pares van iniciar els tràmits per acollir un nen/a bosnià perquè visqués amb nosaltres (al final no els van concedir la sol·licitud).
Per tant, el fet d'estar en un lloc del que havia sentit parlar tant i del que havia vist tantes imatges de petita era molt emocionant!

La ciutat ens va agradar moltíssim! Es troba entre muntanyes i rodejada de vegetació i és un lloc multicultural on coincideixen moltes cultures i religions. En menys de 400 metres pots trobar una Església Ortodoxa, una Església Catòlica, una Mesquita i una Sinagoga.

Sarajevo és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina. Abans de la guerra, l'últim padró de 1991 avaluava la població en 429.672 habitants i actualment està estimada en uns 310.000 habitants. Sarajevo ve del turc saray que significa 'palau del soldà' (té el mateix origen que serrall en català) i ova que vol dir 'camp'.

És considerada una de les ciutats més importants dels Balcans i la seva història és particularment rica des de la seva creació pels otomans el 1461. La ciutat va ser el lloc on varen assassinar l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, que va marcar el començament de la Primera guerra mundial i més recentment va acollir els jocs olímpics d'hivern de 1984 i va ser assetjada durant la Guerra de Bòsnia en els anys 1990.

Vam començar la visita pel barri turc de Baščaršija, que és el centre cultural i històric de la ciutat i on hi ha la famosa font Sebilj, feta de fusta i pedra i que data de l'any 1753.

(Font de Sebilj, al barri turc de Sarajevo)


Pots passar-te molta estona passejant pel barri turc, que està ple de botigues d'antiguitats i basars i també molts llocs on prendre alguna cosa.

(Botiguetes al barri turc)



Al costat de la font Sebilj hi ha cartells informatius dels punts més destacats per visitar a la ciutat.


La zona del barri turc és molt animada i turística i és divertit anar observant la diferent gent que va passant per la zona.


Un cop vist el barri turc, vam voltar una mica per els voltants i vam començar a veure les diferents marques de la guerra en les cases i al terra... Semblava que s'hagués parat el temps! És impactant veure les marques!


(Casa amb restes de dispars, això no era res en comparació amb el que veuríem)

(Carrers de Sarajevo)

La ciutat disposa de tramvia i curiosament Sarajevo va ser la segona ciutat del món (després de San Francisco) en adquirir aquest medi de transport l'any 1885 quan Bòsnia i Hercegovina pertanyia a l'Imperi Autrohongarès.

(Un dels tramvies de Sarajevo)

(Cases amb marques de la guerra)

(Com podeu veure la ciutat està rodejada de muntanyes)

Al costat del riu Miljacka, ens trobem amb la Biblioteca de Sarajevo, reconstruida i re-inaugurada el 2014 després d'haver estat incendiada i bombardejada per l'artilleria serbia a finals d'agost del 1992.

(La Biblioteca de Sarajevo)

(Un dels molts ponts que creuen el riu Miljacka)


(Molts carrers de Sarajevo són súper pronunciats, si conduïu per segons quin barri flipareu!)

Si caminem per l'avinguda peatonal de Ferhadija ens trobem amb la mesquita musulmana més important de la ciutat: Gazi Husrev Bey.
Va ser construida l'any 1531 i és considerada un dels exemples més bonics d'arquitectura otomana.
A Sarajevo també hi ha altres mesquites com ara la de Ferhadija, la de l'Emperador o la de Ali Pasha.

En el casc antic de Sarajevo podem trobar edificis representatius de les principals religions i per aquest motiu Sarajevo es coneix com la "Jerusalem" d'Europa. 

(Gent dins la mesquita)

(Mesquita Gazi Husrev Bey)

Continuant caminant per l'avinguda arribem a un punt on al terra hi ha la inscripció "Sarajevo Meeting of Cultures", que és el punt on es fusionen les dues cultures dominants (orient i occident).


És curiós ja que a partir d'aquest punt el barri i les construccions canvien totalment d'estil i cultura. 
A darrera queda la part oriental per donar pas a la part occidental.
Aquí teniu dues fotos d'en Yesu des d'un costat i l'altre perquè aprecieu la diferència:

(Vista des del costat occidental i des del costat oriental)


A mida que avances pels carrers, ets testimoni de les múltiples marques de la guerra de Bòsnia que encara actualment hi ha presents a la ciutat.

El setge de Sarajevo mantingut per les forces de l'autoproclamada República Sèrbia (RS) i l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) durant la guerra de Bòsnia, va ser el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna, es va estendre entre el 5 d'abril de 1992 i el 29 de febrer de 1996.

Després de la declaració d'independència de Bòsnia i Hercegovina respecte de Iugoslàvia, i amb l'objectiu estratègic de crear un nou estat per als serbis de Bòsnia, la República Sèrbia, i que incloïa una part del territori de Bòsnia i Hercegovina, les forces sèrbies van envoltar Sarajevo amb 18.000 soldats estacionats als turons circumdants, que van assetjar la ciutat amb armes d'artilleria (com ara morters, tancs, i metralladores), així com amb franctiradors. A partir del 2 de maig de 1992, els serbis van aïllar la ciutat. La poc equipada defensa del Govern de Bòsnia, amb prop de 40.000 homes, fou incapaç de trencar el setge.

S'estima que prop de 10.000 persones van morir o van desaparèixer a la ciutat, inclosos més de 1.500 nens. Unes 56.000 persones van resultar ferides, 15.000 dels quals eren nens. El 1995, els assassinats i la migració forçada havien reduït la població de la ciutat fins a 334.663 habitants, un 64% menys que abans de la guerra.

Passejant pel centre podem trobar gran quantitat de marques de morters llançats durant la guerra...
Molts estan simbolitzats amb pintura vermella per indicar els llocs on va morir gent... és esgarrifós!

(Marques de morters a prop del Mercat)



Per el camí ens trobem amb la Katedrala Srca Isusova (Catedral del Sagrat Cor), que va ser consagrada el 1889, i és el temple catòlic més important de Bosnia y Herzegovina. 
Està construida en una barreja d'estils neoromànic i neogòtic. Tot i que va ser greument afectada durant la guerra, ara està en perfecte estat gràcies a molts anys de restauracions.

(Katedrala Srca Isusova)



Uns metres més enllà ens trobem amb la Catedral Ortodoxa de Sarajevo (Cathedral Church of the Nativity of the Most Holy Mother of God), finalitzada l'any 1872 i d'estil barroc.
L'Església Ortodoxa Serbia és la segona religió amb més fidels a Bòsnia, congregant aproximadament a un 36 % de la població (per sota del 45 % de musulmans i molt per sobre del 15 % de catòlics).

(Marca de morter i Catedral Ortodoxa de Sarajevo)

Si continuem caminant arribem fins a la Flama Eterna (Eternal Flame), que és un monument a les victimes militar i civils de la Segona Guerra Mundial a Sarajevo.

El monument va ser dedicat als partisans que, sota el comandament del mariscal Tito, van alliberar Sarajevo el 6 d'abril de 1945, després de quatre anys d'ocupació per l'Alemanya nazi i feixista de l'Estat Independent de Croàcia.

Va ser inaugurat en el primer aniversari de l'alliberament, està situat en el centre de Sarajevo en la cantonada del carrer Mariscal Tito i el carrer principal peatonal de Sarajevo, Ferhadija.

(Eternal Flame)

A l'altra banda del riu podem trobar la Sinagoga Ashkenazi de Sarajevo, que va ser construïda el 1902. És un dels pocs temples a Bòsnia dedicats al judaisme, una religió minoritaria al país. 

(Sinagoga Ashkenazi de Sarajevo)

Per ensenyar-vos l'essència de la ciutat us deixo unes quantes fotos perquè veieu com són els diferents carrers i veieu les marques de la guerra.
En aquest cas les paraules sobren.

(Tots els edificis tenen marques de guerra)


(Acadèmia de les arts)


(Marques de morters)



A tocar del pont Llatí, va ser on hi va haver l'atemptat de Sarajevo, on el 28 de juny de 1914 van assassinar l'hereu de la corona de l'Imperi austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, i la seva esposa, la duquesa Sofía Chotek. 
L'atemptat va ser dut a terme per Gavrilo Princip, membre del grup Jove Bosnia, moviment que tenia l'objectiu d'emancipar Bosnia d'Àustria-Hongria, i que va comptar amb el suport de cercles d'intel·ligència i militars serbis.
Abans d'arribar el seu objectiu de matar l'arxiduc, aquell mateix dia hi va haver dos intents més frustrats de matar-lo i no va ser fins a la tercera que ho van aconseguir.
L'atac va suposar l'inici de la Primera Guerra Mundial un mes després.

(Placa conmemorativa de l'atemptat)

Per sopar vam anar a un restaurant que estava al mateix carrer del nostre apartament i vam menjar de conya!
Ens van portar moltíssim plats típics d'allà i ens van regalar les postres! Tot això per només 7 euros cadascun! A Sarajevo tot és baratíssim!

(Posant-nos les botes)

Després del gran tiberi que ens vam menjar per sopar vam decidir anar a fer un volt per la ciutat per baixar-lo una mica...
Tot i ser un dia entre setmana hi havia força gent pel carrer i molts bars oberts.
Un cop feta la volta vam anar cap a dormir ja que estàvem molt cansats de tot el dia i a més feia molta fred al carrer.

L'endemà al matí abans de seguir amb la nostra ruta vam anar a visitar el cementiri de Kovači, que es troba als peus de les muntanyes que envolten Sarajevo i és on estan enterrats els soldats de l'exèrcit de l'Armija. 
Entre les làpides podem veure una cúpula platejada que es on hi reposa el primer president de Bòsnia i Hercegovina, Alija Izetbegovic.


(Tombes musulmanes)


Passejar pel cementiri és inquietant ja que la majoria de tombes són de gent molt jove i que va morir en el mateix període de temps.

(Cementiri de Kovači)

És una mica macabre però des d'aquest cementiri és on hi ha les millors vistes de la posta de sol de Sarajevo.
Nosaltres no érem a la zona durant la posta de sol però he vist fotos impressionants per internet!



Quan ja marxàvem de Sarajevo amb el cotxe vam recorrer l'Avinguda dels Franctiradors (en bosnià: Snajperska aleja), que és el nom que se li dona al Bulevar Mese Selimovica, una cèntrica avinguda, a prop del riu Miljacka, la qual, durant la Guerra de Bòsnia (1992-1995), va ser pressa per franctiradors serbis que disparaven a qualsevol persona, tant civil com militar, que passés per allà.

L'avinguda connecta la zona industrial amb la zona antiga, cultural i històrica de la ciutat. Aquest bulevar està rodejat d'edificis de gran altura que donaven als franctiradors un ampli rang per disparar sense obstacles entre la posició de la victima i el franctirador. A part dels edificis del voltant, les muntanyes properes també donaven un excel·lent punt de visió de la ciutat i el tràfic. Els franctiradors disparaven entre els forats dels murs o darrera els autobusos i tramvies.

En aquest sector, tots els edificis i finestres tenien marques de les bales disparades (que encara es conserven), que en ocasions no només eren de rifle, també de armes semiautomàtiques i automàtiques. La carretera estava obstruida amb contenidors de mercaderies, cotxes, autobusos i tramvies cremats, i blocs de ciment i pedra que no permetien creuar la via sense esquivar aquests obstacles.

Encara que la ciutat estava sitiada constantment, la gent es mobilitzava per poder sobreviure, encara que això, irònicament, posés en risc les seves vides constantment. Els avisos de "Pazi - Snajper!" ("Alerta, franctiradors!") eren comuns en el sector. Les úniques maneres de creuar aquest carrer era esperar els blindats de les Nacions Unides i caminar darrera d'ells fent-los servir com escuts; o travessar la via en automòbils a altíssimes velocitats esquivant els obstacles.

D'acord amb la informació reunida el 1995, els franctiradors van ferir més de 1030 persones i en van assassinar a 225, de les quals 60 eren nens.

Quedés ben esgarrifat en passar per aquesta avinguda i veure totes les marques que encara hi ha! Devia ser horrible!

(Avinguda dels franctiradors amb edificis massacrats)


Per acabar amb la nostra visita a Sarajevo, us adjunto un mapa amb els punts més importants a visitar:



En la pròxima entrada us parlaré de la nostra visita al Museu del Túnel, una construcció secreta impactant feta durant la guerra de Bòsnia i que va ser l'única forma d'entrar i sortir de la ciutat assetjada. Un lloc totalment recomanable de visitar!
També us parlarem de la nostra visita a Mostar i el seu famós pont.

Fins aviat!
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari