Hola a tots!
Amb aquesta entrada començo la crònica del viatge i us explico com va ser el vol de casi 19 hores amb un nadó i la nostra arribada a Osaka.
Unes 24 hores viatjant en total que ens van deixar baldats!
(En Genís al bressol que ens van instal·lar a l'avió)
Abans de començar amb la crònica us explicaré una mica com vam organitzar el tema del menjar, medicaments i altres per en Genís (en el moment del viatge tenia 19 mesos).
El tema del menjar va ser una mica complicat ja que en Genís estava en una fase en la que ja menjava sòlids però era força selectiu i si una textura o sabor no li agradava ja l'havies liat i no volia menjar...
Com que patíem per si el menjar de Japó li agradaria i sabíem segur que els purés se'ls menjava molt bé, vam decidir portar-ne per si de cas per no quedar fotuts.
Com que eren 15 dies de viatge i en Genís feia dinar, berenar i sopar, en total ens vam endur 45 potitos (3 x 15 dies).
I es va donar el cas que feia poc que la pediatra ens havia recomanat que li donéssim llet sense lactosa per descartar uns problemes estomacals i això ens va obligar a comprar un parell de pots de llet en pols per el viatge (a Japó no sabíem si en trobaríem... ni si entendríem si una llet té lactosa o no...).
O sigui que entre potitos i llet en pols teniem una càrrega extra de pes de 12 kg! Olé tu...!
El que vam fer va ser dividir-los en dues caixes (embolicats amb paper de bombolles) i portar una caixa cadascú en el nostre equipatge facturat.
També ens vam endur un paquet de tovalloletes cada un i molts panyals repartits entre totes les bosses (això rai que casi no pesa).
En total podíem facturar 30 kg cada un, menys 6 kg de potitos i llet encara ens quedaven 24 kg per les nostres coses!
A molt males en Genís també podia facturar una bossa de 10 kg però no ens va fer falta.
(El carregament de potitos i llet)
I us preguntareu: "I no venen potitos a Japó? Que no aneu al tercer món!!".
Sí, si que tenen potitos però són molt petits i tenen com trossets a dins... Coneixent a en Genís no li haguessin agradat pas (perquè li fa fàstic trobar trossos en un puré) i a part eren de 100 gr o així els més grossos i amb això no n'hagués fet pas prou ell que menja tant...
A part volíem estar segurs dels ingredients que portaven i no sé si ens haguéssim aclarit...
L'avantatge de dur els potitos és que no havíem de perdre temps en anar-ne a comprar per allà (a Japó els potitos els venen a les drogueries), si no volia menjar el mateix que nosaltres sempre teniem un potito per ell i si anàvem tard d'horaris per menjar ell podia menjar quan tenia gana.
(Potitos i productes infantils que vam veure a Japó)
Abans d'anar al viatge també vaig investigar força sobre on comprar potitos, com eren i tal i per això vaig decidir dur els nostres.
També s'ha de dir que cada nen és un món i potser un altre menjarà el menjar d'allà sense problemes i no caldrà que els pares portin tot aquest carregament.
Vaig trobar un vídeo d'una noia (FamiliaHosoya) que explica tot el tema dels potitos a Japó que em va ser de molta utilitat, us el poso aquí per si a algú li interessa:
Ara us explico una mica com vam organitzar el tema farmaciola pel nen.
Com que ens n'anàvem a l'altre punta del món vam decidir agafar una mica de tot per si en Genís es posava malalt... (Veníem d'una ratxa de varis mesos on havia agafat: bronquiolitis, diarres, conjuntivitis etc...)
Ens vam endur tot això:
- Termòmetre
- Apiretal i Dalcy (per la febre)
- Gases
- Eupeptina i una ampolleta amb oli d'oliva (Per si anava restret)
- Sobres de suero (Per si tenia diarrees)
- Un stick per els cops
- Un stick per alleugir les picades de mosquits
- Ampolletes monodosi de suero (Per fer-li rentats de nas)
- Rhinomer (Pels mocs)
- Parches antimosquits
- Col·liri pels ulls (Per si tenia conjuntivitis)
- Crema solar protecció 50
- Ventolín (Per si li costava respirar...)
- Crema pel culet
(El nostre botiquín per Japó)
Tot i aquest carregament no vam poder evitar tenir la mala sort que en Genís agafés una amigdalitis mentre érem a Japó... i vam haver d'anar de visita a un hospital japonés perquè li donessin antibiòtic. Ja us ho explicaré en detall en una altra entrada.
Tot i això el dalcy i l'apiretal ens van anar molt bé per fer-li baixar la febre...
Recomano que tingueu una bona assegurança de viatge per aquests casos... La nostra ens va cobrir tots els gastos mèdics d'en Genís i els medicaments. :)
Pel que fa al tema de joguines i entreteniment del nen, vam decidir que ens enduríem les mínimes coses per entretenir-lo a l'avió (per estalviar espai i perquè allà segur que ja li compraríem alguna joguina).
Només vam agafar el seu peluix preferit (En Mic), 2-3 contes que li agraden molt, uns ninos de fusta, uns pots encaixables, una mena de tubs amb colors a dins que li agrada treure i posar i vaig fabricar unes cartes amb les cares dels membres de la família per jugar amb ell a endevinar qui era qui.
També portava molts vídeos infantils descarregats al mòbil.... no som gaire partidaris d'exposar-lo a pantalles però durant el viatge vam fer una excepció... tot sigui per entretenir-lo i passar el tràngol el millor possible...
(El kit de joguines al complet)
(El kit plegat perquè ocupés poc espai)
I un cop explicat tot això ja començo amb la crònica del vol!
Vam viatjar amb la companyia Etihad Airways que anava de Barcelona fins a Japó (Narita) fent escala a Abu Dhabi.
En Genís en ser menor de dos anys no havia de pagar bitllet d'avió, però si que et cobraven taxes de vol que en el nostre cas van ser uns 120 euros en total entre anada i tornada.
(Foto ben carregats abans de les 18 hores d'avió que ens esperaven...)
Els menors de dos anys com que no paguen no tenen dret a seient i els has de dur a sobre teu durant el vol, però en vols intercontinentals tant llargs la majoria de companyies disposen de bressols on els pots deixar perquè dormin.
Aquests bressols es reserven a l'hora de comprar el vol (hi ha companyies que t'ho deixen reservar via web i d'altres que has de trucar per demanar-ho) i el nadó ha de pesar menys de 10-11 kg (varia segons la companyia, a Etihad Airways era fins a 11 kg).
Jo vaig poder-ho reservar via web quan vaig comprar el vol però de totes maneres vaig trucar a la companyia per confirmar-ho ja que hi ha un número limitat de bressols a cada vol.
En el nostre cas no vam haver de pagar res extra per reservar un bressol, era un servei gratuït que tenia la nostra companyia sense cap cost, però sé que hi ha algunes companyies que sí que el cobren.
L'avantatge de reservar un bressol, a part de poder-hi deixar el nen dormint, és que aquests només es poden instal·lar a les primeres files de l'avió i aquestes files solen tenir molt d'espai extra a davant fet que fa que vagis molt més còmode i puguis estirar els peus.
(La primera fila del nostre vol, com veieu teníem moooolt d'espai a davant per estirar les cames i perquè en Genís jugués. No era pas primera classe eh? Era la classe economy normal!)
(En Yesu estava molt feliç perquè podia estirar les cames completament)
Jo no sé que passava aquell dia però l'avió no anava massa ple i tota la primera fila estava buida!
Ens va anar de conya perquè en Genís corria amunt i avall i així no molestava a ningú! A part el seient del costat nostre també estava buit i a estones el posàvem allà assegut.
(La primera fila ben buida)
Un cop l'avió ja s'ha enlairat i s'ha apagat la senyal dels cinturons de seguretat, venen les hostesses de vol i et munten el bressol.
En el moment de volar en Genís pesava 10.5 kg o sigui que vam poder utilitzar el bressol pels pèls (era fins a 11 kg).
(El bressol que ens van muntar)
(En Genís ben feliç al seu bressol)
El primer vol fins a Abu Dhabi durava unes 7 hores i fins que en Genís no es va adormir (va tardar un parell d'hores) vam estar jugant amb les seves joguines i mirant dibuixos a les pantalles de l'avió.
(Entretenint el nen)
(Les pantalles de les primeres files surten de sota el seient)
A l'avió també ens van facilitar potitos per en Genís (els havies de demanar) tot i que nosaltres també en portàvem per si de cas.
(Hora de dinar)
(Mirant dibuixos amb el papa)
Finalment en Genís es va adormir i el vam posar al bressol!! Yupiiii per fi teníem una mica de relax!
Com veieu a la foto el bressol porta com una banda de roba amb una cremallera que li has de cordar per seguretat perquè si es mou no caigui.
En Genís cabia ben justet al bressol però ben còmode que hi va estar i va dormir casi 5 hores!
La putada és que si hi ha turbulències i salta el senyal de cordar-se el cinturó de seguretat has d'agafar el nen del bressol i tenir-lo en braços per precaució... ens va saltar un parell de vegades i el vam haver de treure però per sort no es va despertar.
(La bella dorment)
(Estona de relax pels papes! Toma ya!!!)
Després de 7 hores vam aterrar a Abu Dhabi on estaríem dues hores i mitja fent escala.
El que em va agradar molt d'aquest aeroport és que només d'arribar tenien una pila de cotxets disponibles per deixar-te i evitar que hagis de dur el nen a coll. Ens va salvar la vida perquè entre l'equipatge d'esquena que portàvem, les joguines i menjar d'en Genís i el nen no sabíem com portar totes les coses.
(Aeroport d'Abu Dhabi)
A l'avió hi havia una altra parella que anaven amb una nena de 18 mesos, ens vam fer amics i vam estar tota l'estona de l'escala junts en un parc infantil molt guai que vam trobar a l'aeroport.
Allà els nens van poder còrrer, jugar i cansar-se per així arribar rebentats al pròxim vol (Ens quedaven 10 hores més fins arribar a Japó...)!
(El cotxet que ens van deixar i un parc infantil dins l'aeroport)
El segon vol també va ser amb Etihad Airways i tot i que va anar molt bé i en Genís va dormir 9 de les 10 hores de vol vam tenir una molt mala experiència amb una hostessa...
Tot anava bé: ens havien muntat el bressol d'en Genís, havíem sopat, el nen s'havia adormit de seguida i estava feliç al bressol i nosaltres també ens havíem adormit quan de cop ve una hostessa i ens desperta.
No sabíem que passava i de cop veiem que l'hostessa desabriga en Genís (estava tapat amb una manteta) i li comença a estirar les cames.
Segons ella en Genís era massa alt per estar al bressol i si li estiraves les cames totalment no hi cabia (potser li sobraven 3-4cm) i deia que despertéssim el nen i el traiéssim que ens retirava el bressol.
Nosaltres estàvem flipant en colors! Aquesta tia estava malament del cap! Com s'atrevia a despertar un nadó adormit en mig d'un vol i d'aquelles males maneres??
Vam intentar raonar amb ella dient-li que en el vol anterior que era amb la mateixa companyia no havíem tingut cap problema amb el bressol (inclús li vam ensenyar fotografies) i que el nen estava còmode i bé al llitet i que si ara el despertava la liaria parda i despertaria tot l'avió...
Però va ser inútil la tia aquesta ens el va despertar, va fer que l'agaféssim i ens va desmontar el llit! Argghhhhhh us juro que volia muntar un pollo fort eh??? Quina estúpida... si no volia deixar-nos el bressol o creia que no era apte per en Genís la seva obligació era comprovar-ho a l'inici del vol abans de muntar-nos el llit i no pas a mig vol quan el nen ja està dormint plàcidament...
A sobre ens deia que parlaria amb els seus jefes per queixar-se contra la tripulació de l'altre vol per haver-nos deixat el bressol! Ja veieu la típica repipi repel·lent!
A sobre ens deia que parlaria amb els seus jefes per queixar-se contra la tripulació de l'altre vol per haver-nos deixat el bressol! Ja veieu la típica repipi repel·lent!
Mentre discutíem va venir una altra mare (la de la nena de 18 mesos que ens havíem fet amics a l'altre vol) i també intentava mediar amb la hostessa... a ells els hi havia passat el mateix... també els hi havia despertat a la nena i els hi havia tret el bressol... Vaya tel.la, vam tenir mala sort i ens va tocar la pitjor hostessa del món!
La resta del vol va ser una merda perquè ja ens havia desvetllat i tot i que en Genís s'havia tornat a adormir l'havíem de tenir a sobre nostre i no podíem descansar bé...
Vam arribar a l'aeroport de Narita (Tokyo) fets una merda....
(A l'aeroport de Narita hi havia ple de cartells que t'indicaven a quins llocs hi havia floracions i les dates previstes)
Un cop vam haver passat els controls de seguretat, recollit l'equipatge i fer el canvi de moneda, vam anar a activar el Japan Rail Pass a l'oficina de l'aeroport.
Hi havia una cua brutal però quan ens van veure arribar amb un nadó ens van deixar passar els primers de tots i en menys de 10 minuts ja teniem el JRP activat i els bitllets per agafar el Narita Express fins a Tokyo i després els bitllets del Shinkansen fins a Osaka.
Són tan amables i atents els japonesos! A més ens van regalar una grulla de papiroflexia com a cortesía! :)
Llavors vam estar unes 4 hores en el tren entre el Narita express i el viatge fins a Osaka... no sé com ho vam fer per aguantar i per entretenir en Genís...
La veritat és que es va portar de 10!
(Al tren camí d'Osaka... ja podeu apreciar el cansament que duiem a sobre)
Quan vam arribar a l'estació d'Osaka, el primer que vam fer va ser buscar una oficina de venta i reserva de tickets del Japan Rail Pass per tal de reservar els bitllets de tren per tots els dies de viatge segons el que teniem previst.
Com que el nostre viatge coincidia amb la Golden Week ho havíem de reservar tot el més aviat possible per no quedar-nos sense places...
Així que ens va tocar fer gaire bé una hora de cua per poder reservar els bitllets... (el que ens faltava...). A part ens vam trobar que alguns dels bitllets que volíem ja estaven esgotats i vam haver de refer una mica els horaris del nostre itinerari.
Finalment cap a les 8 del vespre vam arribar a l'hotel... estàvem rebentats després de tantes hores de viatge...
Ens allotjàvem molt a prop de l'estació de Shin-Osaka a l'hotel Sarasa. L'hotel estava bastant bé tot i que l'habitació era molt petita (com totes a Japó). Amb prou feines hi cabien les maletes i el cotxet...
(L'habitació i el mòbil que et deixaven per cortesia)
Un detall que estava molt bé és que a l'habitació hi havia un Smartphone que els de l'hotel et deixaven durant la teva estancia gratuïtament.
El telèfon tenia wifi i el podies utilitzar per fer trucades, endur-te'l quan anessis a visitar llocs... etc.
Trobo que aquest servei està súper bé tot i que nosaltres com que ja teniem la SIM card amb dades il·limitades no el vam utilitzar.
(Sarasa Hotel Shin Osaka)
L'hotel també et deixava unes sabatilles i un pijama i el lavabo estava molt ben equipat amb sabons, cremes, raspalls de dents...
(El bany)
I no podia faltar (com no!!) el típic vàter amb botonets japonesos!
En aquest cas estaven a la paret i primer vam tenir un disgust perquè crèiem que era un vàter normal! Sort que després ja els vam veure!
Hi havia la opció de fer que la tassa del vàter estigués ben calenteta, xorro per netejar la part de darrera i xorro per netejar la part de davant, graduar la pressió de l'aigua i música perquè no es sentís el que estaves fent al lavabo! hehe
(Els botonets del lavabo!)
Un cop instal·lats volíem sortir a explorar Osaka però vist el cansament que portàvem vam decidir descansar i agafar forces per les visites de l'endemà (Himeji i Osaka).
Vam anar a comprar un combini en un 7eleven a prop de l'hotel i ens el vam menjar a l'habitació mateix.
Mai havia agafat un llit amb tantes ganes!!
I això és tot per avui, en la pròxima entrada us explicaré la nostra visita a Himeji i el seu meravellós castell.
Fins aviat!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada