Xarxes socials

Dia 8: Ruta llarga visitant Hvammstangi, Kirkjufellsfoss, Búðakirkja i Arnarstapi

dimecres, 23 de novembre de 2016
Hola a tots!
En aquesta entrada us parlaré del penúltim dia del viatge on ens vam passar gran part del dia a la carretera tornant cap a Reykjavik, però vam parar a visitar el poble de Hvammstangi, la cascada i la muntanya de Kirkjufellsfoss, l'església negra Búðakirkja i la bonica zona d'Arnarstapi.

(Arnastapi en una foto de Wild Photography Holidays)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del vuitè dia de viatge:
  • Ruta total: De Akureyri fins a Reykjavik
  • Km totals realitzats: 592
  • Temps total de conducció: 8:44 hores 
  • Llocs a visitar: Hvammstangi, Kirkjufellsfoss, Búðakirkja i Arnarstapi
  • Data de la ruta: 19 de juliol del 2016


Vam començar la ruta a les 9 del matí i després de dues hores i mitja conduint vam decidir fer una parada a Hvammstangi, un petit poble d'uns 600 habitants des d'on s'organitzen varies excursions per veure balenes.
Nosaltres només vam parar a fer un café i una petita volta per estirar les cames. Hi havia molta boira i feia molta fred (per mi no va valer gaire la pena parar aquí).
Mentre fèiem el vol vam veure unes fustes on hi havia molt peixos secs penjats (crec que era bacallà o rap). Era una cosa que no havíem vist a cap altre lloc d'Islàndia.

(Els peixos penjats a Hvammstangi)

(Era molt curiós i feia pudor)

Llavors vam anar a prendre algo en una cafeteria i vam aprofitar per fullejar la premsa local.
Tots els diaris parlaven de l'arribada d'un ós polar (procedent de Groenlàndia) a la població de Hvalnes.
Vam flipar amb la notícia ja que a la guia Lonely Planet d'Islàndia que consultàvem durant el viatge havíem llegit que de vegades arriben óssos polars sobre blocs de gel procedents de Groenlàndia i no ens ho acabàvem de creure i vam fer molta conya amb aquest tema. I toma! Va i passa quan som allà!

No vam entendre del tot el que deia la notícia ja que era en islandès, però pel que explicava la nostra guia, quan arribaven óssos polars (és poc freqüent) i ho veien els residents s'afanyaven a matar-los abans que arribessin a la costa ja que tenien por que se'ls hi menjessin les ovelles o els ataquessin...
Trobo normal que els hi faci molta por que arribi un ós polar i que es defensin però potser hi hauria alguna solució menys dràstica que matar-los... Trucar a algun servei que els capturés i els retornés al seu entorn o algo així... Però clar, tenint en compte com són les carreteres a Islàndia i el temps que es triga a arribar d'un lloc a un altre suposo que ja arribarien massa tard...

(Els punts d'Islàndia on han arribat óssos polars durant els últims anys)

(l'ós polar que va arribar a Islàndia mentre nosaltres érem allà de viatge)

El següent punt a visitar era la cascada de Kirkjufellsfoss per la qual cosa havíem de fer unes 2 hores i mitja més de camí però era en la direcció de Reykjavik (ens havíem de desviar molt poc) i vam decidir anar-hi.
Tot i això les carreteres per arribar a aquella zona són un pal... moltes sense asfaltar i algunes a mig fer...

(Una carretera a mig fer que ens vam trobar camí de Kirkjufellsfoss)

(Pel camí vam fer algunes parades en miradors)

(Unes vistes flipants)

Finalment després d'atravessar mil carreteres de grava vam arribar a un punt on es podia observar la muntanya de Kirkjufell.

(La pobra autocaravana va quedar feta un bon desastre!)

(Cartell informatiu sobre la muntanya)

La muntanya de Kirkjufell fa 463 metres d'alt, es troba a la península de Snaefellsness i malauradament s'ha cobrat la vida d'alguns muntanyencs (hi ha varis cartells a la zona avisant de que la seva ascensió és perillosa). 
Des de l'angle dret de la muntanya molts diuen que s'assembla a un barret de bruixa, però el millor angle per observar-la i fer les fotos dels catàlegs turístics és a prop de la cascada Kirkjufellsfoss que es troba just a uns metres d'allà.
La muntanya és impressionant ja que està totalment sola sense res al voltant! Va valer la pena desviar-se fins aquí!

(Kirkjufell)

(La cascada de Kirkjufellsfoss de lluny, és molt petitona)

(La cascada de més a prop)

Primer estàvem una mica decebuts perquè havíem vist unes fotos brutals d'aquesta cascada i en la realitat no era tant però això era perquè per fer la foto guai i que surt a totes les guies de viatge hi ha truc!! jeje 
Cal que aneu a la part de dalt de la cascada, creueu el pont que hi ha la part superior i camineu uns metres i llavors ja veureu un angle on es veu la cascada i la muntanya de Kirkjufell de fons. Si a sobre hi vas durant la sortida o la posta de sol et poden quedar unes fotos fantàstiques!
A nosaltres ens feia una mica de núvol però les fotos van quedar genials igualment!

(L'angle bo per fer fotos! :P)

(Depenent de l'angle de la foto canvia la cosa eh? jeje)

(Foto d'en Marc Grifell amb el seu super objectiu! Brutal)


(La cascada i la muntanya des d'un altre angle! M'encanta l'efecte d'aigua sedosa que va fer en Marc Grifell)

(Tots 4 amb Kirkjufell i la cascada de fons)

Actualització 2017: La muntanya de Kirkjufell també apareix al sisè capitol de la setena temporada de "Game of Thrones". No explicaré el context de l'escena per no fer cap spoiler però si us hi fixeu la veureu de fons moltes vegades!

(La muntanya de Kirkjufell a Joc de Trons!) 

Després de fer-nos una sessió de fotos vam seguir l'itinerari amb caravana i pel camí de molt lluny vam veure una petita església negra sola enmig del no res i vam decidir acostar-nos-hi.
Ens sonava d'haver-la vist en vídeos promocionals d'Islàndia però no sabíem on era ni la teniem inclosa en l'itinerari. Va ser una sort trobar-nos-la de casualitat!

Aquesta església es diu Búðakirkja i és totalment de color negra. És molt curiosa ja que està totalment sola i aïllada al mig d'un camp de lava.

(Búðakirkja)

Després d'uns quants quilòmetres més conduint, vam arribar a la zona d'Arnarstapi des d'on (amb sort) es poden veure balenes.
Només d'aparcar ens va semblar veure una cosa negra que sobresortia del mar i vam començar a correr com bojos per acostar-nos a l'aigua i veure-ho millor. 
Quan vam arribar-hi i després d'observar durant una estona ens vam adonar que no era una balena, sinó una roca negra que sobresortia una mica i en xocar-hi les onades feia l'efecte d'alguna cosa saltant... jajaja quina decepció!! Però si mireu la foto següent ja veureu que sembla una balena (Sort que ja n'havíem vist a Sydney i no ens va saber tan de greu no veure'n aquí)!

(La "suposada" balena, ho sembla eh??)

Arnarstapi és un petit pobles pesquer als peus de la muntanya Stapafell entre el poble de Hellnar poble i les granjes de Breidavik.
És un lloc molt turístic a l'estiu i no hi ha gran part de segones residències.

(Arnarstapi)

Hi ha un camí de ronda que va des de Arnarstapi fins a Hellnar en una hora i diuen que és molt recomanable de fer però nosaltres vam arribar a la zona cap a les 8 del vespre i se'ns havia fet molt tard per fer el camí d'anada i tornada... Una llàstima!

(Tota la zona està formada per aquests penya-segats de color negre amb herba a sobre)

(També hi ha moltes formacions rocoses amb forats i lava per tot arreu)

(Algunes casetes de la zona)

(Lava per tot arreu)

(Algunes segones residències)

(Amb aquests paisatges jo també tindria una segona residència aquí! jeje)


Com podeu veure a les fotos el lloc val molt la pena i pots fer-te fotos brutals sobre els penya-segats i els curiosos forats que hi ha per allà.

(Brutals els paisatges!! I estàvem sols!)

(Les taques blanques que es veuen a les roques són caques de gavines!! És brutal la quantitat de gavines que hi ha per la zona!)

(La zona és preciosa)

(Bancs amb vistes)

(Vaixell de Vikings)

I després d'això ja ens vam dirigir cap a Reykjavik. Vam tenir unes altres 3 hores de camí i es van fer molt llargues i dures...
Sense dubte un dels dies més pesats pel que fa a conducció i al cansament acumulat de tot el viatge.
Mentre anàvem a Reykjavik vam passar per un túnel sota el mar que t'escurça molt el camí fins a la ciutat però cal dir que ens van cobrar uns 11 euros de peatge. És l'únic lloc d'Islàndia on vam haver de pagar.
Pel camí anàvem fent torns per fer les maletes per tornar a casa (aquella nit era l'última de l'autocaravana) i sort que ho vam fer així perquè si ens haguéssim esperat a fer-ho en arribar al càmping no anem a dormir...
Per variar vam arribar al càmping de Reykjavik cap a la 1 de la nit i vam caure rodons... L'endemà era l'últim dia de viatge i havíem de matinar molt.

En la pròxima entrada us explicaré la nostra experiència al famós Blue Lagoon i la tornada cap a casa.
Salut!
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada