Xarxes socials

Dia 15: Excursió a Orokawa Beach i al Mount Maunganui

dijous, 12 de maig de 2016
Hola a tots!
En l'entrada d'avui us explicaré la nostra excursió a per el camí de ronda que porta a Orokawa Beach i la nostra pujada al Mt. Maunganui, dues zones que no són massa conegudes per els turistes estrangers i que val la pena visitar. :)

(El Mt. Maunganui en una imatge aèria)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del quinzè dia de viatge:
  • Ruta total: De Hahei fins al Mt. Maunganui (i tornar fins a Waihi)
  • Km totals realitzats: 232
  • Temps total de conducció: 3:41 hores 
  • Llocs a visitar: Orokawa beach i Mt. Maunganui
  • Data de la ruta: 9 d'octubre del 2015



El dia que us explico avui era el dia comodí del viatge. Com que moltes excursions i rutes del viatge depenien de les condicions meteorològiques vam reservar un dia de marge per si ens anul·laven alguna excursió i calia canviar-la de dia, estàvem molt cansats o descobríem algun lloc imprevist que valia la pena visitar. 
Per sort havíem pogut fer tot el que teníem previst i teniem les piles carregades a tope per fer noves excursions i visitar coses noves!
Així que al matí vam decidir visitar la zona de Waihi i fer una excursió a Orokawa Beach, una platja de la qual ens havien parlat uns amics.

Mentre anàvem de camí des de Hahei a Waihi vam parar a Pumpkin Hill, un poble que hi ha pel camí on hi ha la Pohutukawa Grove Recreation Reserve.
En aquesta zona hi ha els arbres Pohutukawa. Aquest arbre anomenat també Metrosideros excelsa, només es troba a Nova Zelanda i en algunes illes del pacífic i es caracteritza per tenir unes flors ben vermelles i brillants. Sol trobar-se a prop del mar.

(Flors de l'arbre Pohutukawa en una imatge de google)

Aquest arbre també és conegut com l'arbre de Nadal a Nova Zelanda, floreix de novembre a gener i la seva màxima esplendor és per Nadal.

Nosaltres al anar a la zona a principis d'octubre encara no havien sortit les flors vermelles i no els vam poder veure... Ja sabíem que segurament no estarien florits però per intentar-ho no hi perdíem res.
Us deixo un parell de fotos que he trobat per internet perquè us feu una idea de com són aquests arbres. La combinació dels arbre de Pohutukawa amb la sorra de la platja i el mar fan que les vistes siguin espectaculars!

(Pohutukawa)

(Arbres Pohutukawa al costat del mar)

Tot i no veure els arbres Pohutakawa florits, la platja de Pumpkin Hill era molt bonica i feia un dia esplèndit!

(Platja de Pumpkin Hill)

(La sorra estava molt neta i tot estava molt cuidat i verge)

(El verd dels prats i les muntanyes de Nova Zelanda és de conte i les casetes també)

Aquesta platja estava plena de flors de molts colors! Em va encantar! Aquí us deixo unes quantes fotos de les mil que vaig fer! Era tot genial i preciós!


(Eren tan maques que semblaven de mentida! I a tocar de la sorra de la platja)

(Flors a la platja de Pumpkin Hill)

Després d'aquesta parada vam continuar el camí cap a Waihi per buscar un càmping per la nit següent i començar les excursions previstes.
Cal dir que la carretera que va des de Hahei fins a Waihi és una merda i tot el rato són corbes... Vam tardar la tira i era un pal!

Un cop a Waihi vam anar a un càmping a prop de la platja que molava molt! Tenia una piscina molt grossa amb tobogans, "xorrus" d'aigua, un yacussi, gimnàs... :)
Ens vam vestir d'esport, ens vam fer uns entrapans per dinar i vam anar cap a la platja per agafar el camí de ronda que portava a Orokawa Beach.

La platja de Waihi és molt grossa i com a curiositat cal dir que està totalment plena de petxines i cargols de mar. Mai havia vist una platja tant plena de petxines tan enormes! Era impossible caminar sense trepitjar-les i jo tenia ganes de guardar-les totes! Eren maquíssimes i n'hi havia moltes de curioses i de color negre.
Que hi hagi tantes petxines és degut a la pujada i baixada de marees que les porta cap a la sorra de la platja. 

(Les petxines de la platja de Waihi)

Hi havia tantes petxines maques que no ens vam poder resistir a recollir-ne un bon grapat per tenir-les de decoració a casa i regalar-ne a les nostres amistats!
Encara no se com ens ho vam fer per passar-les pel control d'aduanes de sortida de Nova Zelanda i d'entrada a Austràlia (està prohibit dur petxines) però ho vam aconseguir! I mira que les dúiem en una bossa de plàstic a la mà! jeje

(Imagineu-vos una platja de varis quilometres tota plena de petxines gegants! Eren grosses com el palmell de la meva mà)

A la part esquerra de la platja començava el camí de ronda on tardaves uns 45 minuts a peu fins a Orokawa Beach.


El camí estava molt cuidat i ens va recordar al que vam fer per l'Abel Tasman.
Tot i ser un divendres al matí vam veure varis grups d'adolescents que el fèien i anaven cap a Orokawa Beach (No sé quins horaris de classe fan aquesta gent...).




(A mig camí)


(Orokawa beach des del camí de ronda)

I finalment vam arribar a Orokawa beach! Feia molt de sol i ens vam haver de posar crema ja que a Nova Zelanda et cremes de valent si no vigiles.. Tot i que és un dels llocs menys contaminats de la terra tenen la mala sort de tenir un forat a la capa d'ozó just a sobre i això fa que una de les malalties més freqüents allà sigui el càncer de pell. Així que recordeu: sempre amb crema!

(Aquest tronc va ser ideal per dinar!)

(Vam fer una "gran" sessió de fotos amb les petxines que vam recollir a la platja de Waihi... jejeje és el que té estar sol en una platja on no et veu ningú i pots fer parides! jiji)


Després de dinar i fer una petita migdiada a la platja vam emprendre el camí de tornada cap el càmping.
Després de la caminada no ens ho vam pensar i vam anar directe a banyar-nos a la piscina del càmping! S'hi estava de conya! :)

A la tarda, un cop descansats, vam decidir anar cap a la zona de Tauranga per pujar al Mt. Maunganui. Uns amics que havien estat a Nova Zelanda ens ho van recomanar i la veritat és que ens va agradar molt.

El Mt. Maunganui és una muntanya volcànica en forma cònica de 232 metres d'altura que està situada sobre el mar al final d'una mena de península a la zona de Bay of Plenty (No sé molt bé com explicar-ho, a les fotos suposo que es veu millor el que vull dir jeje).

(La Bay of Plenty amb el Mt. Maunganui al fons)

(Mt Maunganui)

Vam aparcar l'autocaravana molt a prop de la muntanya (ara no recordo si el pàrquing era gratis o si a aquella hora ja no es pagava..) i ens vam dirigir a l'inici del camí.
Hi havia moltíssima gent fent running, caminant, famílies... i tots molt en forma! Són súper esportistes a Nova Zelanda!

(Començant a pujar al Mt. Maunganui)

(Sembla que no sigui gaire alt però deu ni do la pujadeta!)

Gran part del Mt. Maunganui estava ple de prats amb ovelles per tot arreu i era curiós veure-les a tocar del mar. 
Vaig intentar fer-me fotos ben a prop d'elles però marxaven i va ser impossible.. jeje
(Amb les meves amigues les ovelles!)

(Com veieu les vistes són molt guais, val la pena pujar-hi)

Hi ha vàries rutes per pujar al Mt. Maunganui: una de difícil (el camí és molt empinat i directe cap amunt) i una de moderada (el camí va donant la volta a la muntanya i va pujant progressivament).
Nosaltres vam pujar per la moderada i vam baixar per la difícil (era més ràpida que l'altre i ens quedàvem sense llum).
En la foto següent podeu veure un exemple de com era el camí moderat. Em va agradar el camí perquè passaves arran del precipici i veies les vistes. Ara bé, no és apte per aprensius a les altures!

(Un dels camins que porta al cim del Mt. Maunganui)


(Quan vas pujant vas veient vistes de la Bay of Plenty)


Vam arribar just a dalt del cim a temps per veure la posta de sol! Va ser preciós i hi havia molta gent a dalt esperant per veure-la.



Des de dalt de tot es veu tota la Bay Of Plenty, que com podeu veure està molt poblada! A l'estiu es veu que aquesta zona es peta de Nova zelandesos que venen a passar les vacances.

(Nosaltres amb les vistes de la Bay of Plenty de fons)

(La badia és tan gran que no veiem el final)

(El Mt. Maunganui vist des de sota)

Després de baixar del cim se'ns havia fet força tard i fosc i vam decidir quedar-nos a sopar per allà ja que aquella zona estava plena de restaurants i al ser divendres al vespre hi havia força ambient.
Vam anar a sopar a un restaurant on feien cuina mediterrània i on hi havia una noia que feia un concert. Va estar molt bé! :)
Ens vam quedar tot el concert i llavors vam tornar cap al nostre càmping de Waihi.
Va ser un dia genial que vam improvisar sobre la marxa i ens va encantar! :)

En la pròxima entrada us explicaré la nostra excursió a les Waitomo Caves on vam veure Glowworms (cuques de llums) que va ser una de les experiències més flipants que he viscut!

Salut! ;)
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Blogger Comment

2 comentaris:

  1. Quins colors mes macos!! Preciosa la excursió!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí i en directe encara són més espectaculars! Jo ja m'hi volia quedar! jejeje

      Suprimeix