Xarxes socials

Dia 3: Excursió al Parc Natural dels Llacs de Plitvice

dimecres, 25 de gener de 2017
Hola a tots!
En l'entrada d'aquesta setmana us parlaré d'un dels llocs més bonics que vam veure a Croàcia: el Parc Natural del Llacs de Plitvice. Un lloc totalment recomanable, preciós i dels plats forts del viatge!

(Parc Nacional Llacs de Plitvice)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del tercer dia de viatge:
  • Ruta total: De Zagreb fins a Plitvice
  • Km totals realitzats: 150
  • Temps total de conducció: 2:05 hores 
  • Llocs a visitar: Llacs de Plitvice
  • Data de la ruta: 5 de juny del 2016


El Parc Nacional dels Llacs de Plitvice (Plitvička jezera) està situat a la regió de Lika, un paratge on s'alternen llacs, cascades i deus d'una bellesa espectacular.
Va ser declarat Parc Nacional el 1949 i catalogat com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l'any 1979. També va ser candidat a ser una de les set meravelles naturals del món l'any 2011.

El parc té una superfície d'unes 30.000 hectàrees (295 km²), 22.000 de les quals estan cobertes de boscos (90% de faigs).
La zona que es pot visitar es troba en el centre del parc i són 8 km² plens de boscos on hi ha 16 llacs a diferents altituds (4 inferiors i 12 superiors) comunicats per 92 cascades. 

Llacs inferiors
Són 4: Milanovac, Gavanovac, Kaluderovac i Novakovica.

Llacs superiors
Són 12: Prošćansko, Ciginovac, Okrugljak, Batinovac, Veliko, Malo, Vir, Galovac, Milino, Gradinsko, Veliki Burget i Kozjak.

(Llacs inferiors)

La previsió meteorològica del dia era molt dolenta, s'anunciaven pluges molt fortes a la zona de Plitvice a partir del migdia per tant ens vam aixecar a les 5:30 del matí ja que des Zagreb teníem dues hores de camí fins als llacs i volíem ser-hi a primera hora per aprofitar per veure el màxim abans del mal temps i evitar les aglomeracions de gent.
És molt important que arribeu al parc a primera hora ja que hi va moltíssima gent de visita i les passarel·les de fusta es saturen de gent!

A 7:45 ja érem a pocs km del parc quan ens va parar la policia i vam veure que la carretera estava tallada... Ohhhh noooo!!!
Primer pensàvem que potser el dia anterior havia plogut molt i s'havia inundat el camí, però no... Resulta que precisament aquell dia feien una marató per la zona de Plitvice i tots els accessos al parc estaven tallats fins a les 11 del matí!!
Joder mira que som gafes!! Ens havíem aixecat súper aviat per res... i ara havíem de fer temps dues hores i pico i amb el risc que arribessin les pluges i no poguessim visitar bé el parc...

Per aprofitar el temps vam decidir anar a fer el checking a l'hostal Falling Lakes, on passaríem la nit, que està al poble de Korenica (a pocs km del parc).
Quan vam arribar a l'hostal trucàvem al timbre i ningú ens obria la porta tot i que sentíem soroll de gent a dins... el que faltava ja... grgrgr!
Finalment va arribar una furgoneta amb el responsable de l'hostal i ens va obrir. Encara no podíem accedir a la nostra habitació perquè era massa aviat així que vam anar al menjador de l'hostal i vam aprofitar per connectar-nos una estona a internet i mirar informació dels llacs de Plitvice.

A les 10 vam decidir anar tirant cap al parc, potser amb una mica de sort ja haurien acabat la marató o si més no ja haurien obert els accessos. I per sort sí! Menys mal!
El problema va ser que ja hi havia un piló de gent esperant per visitar-lo i hi havia cua per entrar als pàrquings.

Al parc s'hi pot accedir per dues entrades:
  • Entrada 1: Rastovača
  • Entrada 2: Hladovina

Al venir des del poble de Korenica, nosaltres vam entrar per la de Hladovina (entrada 2).
Cada entrada té el seu propi pàrquing que cal dir que són molt grans i de pagament i es pot pagar amb targeta de crèdit (7 HRK/hora pels cotxes).

(Mapa del Parc Natural de Plitvice)

L'entrada al parc es pot comprar en unes guixetes que hi ha al mateix pàrquing i el preu depèn de la temporada de l'any.
Nosaltres vam pagar 110 kunes per persona (uns 15 euros) perquè era temporada mitjana.

La visita es realitza a peu a través de diferents camins i ponts de fusta i el llac més gran es pot creuar amb barca. També hi ha un servei de tren en alguns punts del parc.

Tan els viatges amb barca com el tren estan inclosos amb el preu de l'entrada i els pots utilitzar tantes vegades com vulguis.

Quan nosaltres hi vam anar, l'horari de visita del parc era de 8:00 a 18:00 hores.

Per més informació actualitzada sobre els preus per temporada, horaris i altres dades d'interés, consulteu la web oficial del Parc Nacional dels Llacs de Plitvice:

(Les diferents rutes que es poden fer pel parc)

Tot el parc està molt ben organitzat i indicat i hi ha diferents rutes segons el temps que tinguis per dedicar al parc.
Les rutes s'identifiquen amb les lletres: A, B, C, E, F, H, G1 i dues rutes K.
  • Rutes de 2-3 hores: A, E
  • Rutes de 3-4 hores: B, F, G1
  • Rutes de 4-6 hores: C, H
  • Rutes de 6-8 hores: Les dues K
Com que a nosaltres ens encanta caminar, ens vam decantar per fer la ruta K que és la més llarga (de 6-8 hores) començant des de l'entrada 2.
Cal dir que les rutes no tenen pèrdua, cada pocs metres hi ha cartells indicant les lletres de cada ruta i és molt fàcil anar seguint el camí.

(Més rutes que es poden fer per el parc)

Us adjunto un mapa del parc (si cliqueu es pot ampliar) on es veuen les diferents rutes i punts destacats on s'agafa la barca i el tren.


Després de fer una estona de cua per comprar les entrades, vam començar la ruta K que s'inicia des del llac més gran de Plitvice, el llac Kozjak.
Aquest llac es pot vorejar caminant pels laterals o bé agafar una barca que surt cada hora i et porta d'una banda a una altra (També hi ha barquetes petites amb rems que pots llogar).
Nosaltres vam decidir vorejar-lo caminant, aprofitant que teníem bon temps i sol! 

(Llac Kozjak)

Si teniu temps, val la pena vorejar-lo a peu ja que el paisatge és molt bonic i és una caminada molt agradable.

(El camí que voreja el llac Kozjak)

(Aquesta barca és la que et porta d'una banda a l'altra, hi caben unes 50 persones)

(El llac és molt gran i vam estar força estona vorejant-lo)



Cal dir que gran part del camí és planer, fàcil i assequible per tothom i només hi ha alguns trams amb pujades però que no són cap problema si estàs mínimament en forma. Vam veure gent de totes les edats recorrent-lo.
I sempre tens la opció d'agafar el tren que voreja el parc (amb una freqüència de mitja hora) si et fa mandra fer les pujades.


(Llacs inferiors)


No hi ha paraules per descriure els magnífics paisatges que vas veient, us poso unes quantes fotos perquè jutgeu vosaltres mateixos.


(Llacs inferiors)




De tant en tant et vas trobant miradors des d'on et pots fer fotos com aquestes. El paisatge és brutal!


El tros de camí que venia a continuació és el que ens va agradar més de tots! Uns llacs espectaculars amb aigües turqueses brutals i suposo que us sonarà d'haver vist fotos per internet.
Doncs sí, en realitat és tan maco o més que a les fotos promocionals del lloc.


(Llacs inferiors)


(La Veliki Slap vista des de lluny)

Com és habitual, sempre hi ha gent que va buscant poder fer la millor foto, encara que això impliqui posar en risc la seva vida...
En la foto següent teniu un clar exemple... un grup de xinesos no dubtava en baixar precipici avall a buscar el millor angle de la foto... no sé si en va arribar a caure algun perquè molt àgils no semblaven...

(Gent buscant la típica "foto facebook")

(Aquesta zona la vaig trobar brutal!)


(Ja m'hi hagués banyat... jeje)

(L'aigua és tan transparent que hi ha punts on veus desenes de truites nedant pels llacs)

A mida que anaven passant les hores el parc s'anava emplenant de gent i hi va haver un punt que ens el llacs inferiors hi havia acumulació de persones! Per això us recomano que hi aneu el més aviat possible.

(Riuades de gent en els llacs inferiors)

(Ufff quanta gent)



Al final dels llacs inferiors hi ha un camí que et porta fins a la cascada més gran de Croàcia, la Veliki Slap que fa 78 metres d'altura.


Val la pena caminar fins a aquesta cascada ja que és impressionant! Això sí... sempre està a petar de gent.


(Veliki Slap)

Després de visitar la cascada, vam tornar a peu fins al llac Kozjak on vam dinar en una zona de picnic que hi ha allà on pots trobar taules i bancs de fusta, un restaurant on venen pollastres a l'ast i lavabos.
Nosaltres havíem portat el nostre menjar per guanyar temps i perquè temíem que dinar al parc seria molt car.

Un cop dinats, ens disposàvem a seguir la ruta a peu per l'altra banda del llac Kozjak, però ens vam trobar que estava tallada a causa d'inundacions... Els últims dies havia plogut força i el caminet lateral s'havia inundat.
Per tant vam decidir agafar la barca que creua el llac i que et deixa a l'inici de la ruta pels llacs superiors.


(Llacs superiors)


Quan es visiten els llacs superiors per la ruta K, has de passar per una zona interior de bosc que és molt maca.
En aquesta part de la ruta no hi havia casi ningú, molt poca gent fa el circuit de 8 hores i això et permet visitar la zona més relaxadament.


(Aigües turqueses impressionants!)

(Llacs superiors)

(A molts llocs del parc podem veure aquestes flors que li donen un toc de color)


Quan ens faltava una horeta per acabar la ruta i ens trobàvem visitant els llacs superiors, finalment va arribar el mal temps que estava pronosticat.
Eren cap a les 5 de la tarda i de cop tot va quedar ben fosc i va començar a caure una forta tempesta...
Primer semblava que seria un ruixat d'estiu però no... la tempesta es va anar intensificant i van caure pedra i llamps!
Com que estàvem al mig d'un camí per una zona alta de muntanya amb molts arbres, ens feia por que ens caigués un llamp a sobre i vam anar a refugiar-nos sota un taulell informatiu de fusta que tenia un petit cobert (d'uns 40 cm d'ample).

Allà ens hi vam quedar gaire bé una hora i no parava de ploure... A mida que anava passant el temps anava arribant més gent que venia a refugiar-se allà amb nosaltres.

L'opció més ràpida per tornar fins a l'entrada del parc era caminar uns 10 minuts fins la parada del tren que circula pels voltants del parc, ja que si havies de tornar a peu hi havia una hora de camí i calia passar per passarel·les de fusta entremig dels llacs i aquests s'estaven inundant i era perillós.

Sort que portàvem una bossa estanca (bossa resistent a l'aigua i on pots guardar coses delicades) ja que jo patia molt per la càmera reflex...

Al final vam anar corrents fins a la parada del tren i vam poder tornar fins a l'entrada del parc.
Allà a l'entrada vam anar una estona al bar per veure si parava la pluja i podíem veure alguns llacs que ens van faltar, però la tempesta no va parar i a més ens van dir els treballadors que les passarel·les entre els llacs estaven tancades per precaució.

(Nosaltres després de la forta tempesta que va caure)

(Les meves sabates ultramolles i plenes de merda....)

Quan vam arribar a l'hostal encara estàvem ben molls i després d'assignar-nos habitació vam anar directe a prendre'ns una bona dutxa...

(L'habitació de l'hostal)

(El bany compartit)

Al vespre vam sortir a sopar a un restaurant xinès que hi havia al poble i vam anar aviat a dormir ja que estàvem molt cansats de tot el dia.
Tot i que no vam descansar gaire bé ja que els altres hostes de l'hostal feien molt de xivarri i vam sentir crits i corredisses tota la nit.

I això és tot per avui, en la pròxima entrada us explicaré la nostra breu visita a Zadar, l'excursió que vam fer a la curiosa platja de Zlatni Rat i l'estada a Split.

Salut!
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari