Hola a tots!
Després d'unes quantes setmanes sense escriure degut a les vacances d'estiu, torno a la càrrega amb la crònica del nostre tercer dia a Japó explicant-vos la nostra visita a la fantàstica illa de Miyajima i a la ciutat d'Hiroshima.
En el nostre primer viatge a Japó el 2011 ja vam visitar aquests dos llocs, però Miyajima ens va agradar tant que sempre havíem dit que si tornàvem a Japó la visitaríem de nou!
A més vam tenir la sort de poder-la veure abans que comencessin les obres (des del juny del 2019 han començat reformes en el tori principal que duraran un any aproximadament i l'impacte visual i la visita a l'illa es veurà bastant afectada).
(El famós tori de Miyajima)
Per arribar fins a Miyajima des d'Osaka cal agafar un shinkansen des de Shin-Osaka fins a Hiroshima (es tarden unes 2 hores) i llavors cal agafar un tren local fins a Miyajima-Guchi (tarda uns 35 minuts i està inclòs dins del JRP).
Un cop a Miyajima-Guchi s'ha d'agafar un ferry que en 5-10 minuts et deixa a l'illa de Miyajima (també està inclòs dins del Japan Rail Pass).
(Punts destacats a visitar a Miyajima)
En aquesta segona visita a l'illa vam tornar a anar al temple de Itsukushima i vam veure la pagoda i el carrer de botigues a part d'admirar des de tots els punts possibles el tori flotant.
En la nostra visita el 2011 vam passar més temps a Miyajima i a part de fer-hi nit en un Ryokan també vam pujar al Mt. Misen.
Us comparteixo la crònica del viatge del 2011 així tindreu més informació:
- Visita a Miyajima (Japó 2011)
- Ascensió i visita al Mt. Misen (Japó 2011)
- Nit al Ryokan: Ryoso Kawaguchi (Japó 2011)
Només de baixar del ferry ja ens esperaven uns quants cérvols a l'entrada del port. A en Genís li van fer molta gràcia i no parava de dir: "Hola gossets" (amb el seu vocabulari: "hola ssets").
Cal dir que els cérvols de Miyajima són més bons i tranquils que els de Nara i fins i tot els vam poder tocar sense problemes.
(En Genís flipant amb els cérvols)
(Són preciosos)
Vam enganxar un dia de luxe i el tori brillava amb tota la seva esplendor!! Com m'agrada aquesta illa!
El tori és una frontera entre el món dels esperits i el món humà i el seu color vermellós es creu que es degut a que aquest color manté lluny els mals esperits.
En la part superior del tori, a l'est i a l'oest, podem veure pintats un sol i una lluna ja que la direcció nord-est és considerada per el Feng Shui com la porta d'entrada del dimoni, de manera que el sol bloqueja aquesta entrada.
Fa 16,6 metres d'alt, pesa 60 tones i la part superior del tori té una longitud de 24,2 metres.
Està fet de fusta de alcanforero de 500-600 anys d'antiguitat, molt resistent a la descomposició i als insectes, a més de tenir també fusta de cedre i de xiprer.
(El tori de l'illa de Miyajima)
Ara us explicaré una curiositat de perquè m'agrada tant aquesta illa i el tori, quan era petita (tenia uns 12-13 anys) era una gran aficionada del manga i era súper fanàtica de la sèrie "Marmalade Boy".
En un dels capítols una de les protagonistes anava a Miyajima i allà davant del tori es retrobava amb el seu amor.
Només va sortir en un capítol, però em va agradar molt el tori i aquell paisatge i com que en aquella època era molt friki i ja llegia guies de viatge de Japó (el meu somni era poder-hi anar) doncs de seguida vaig trobar que aquell lloc existia en realitat i era Miyajima.
I després d'haver-hi estat dos cops dir-vos que no decepciona en absolut! :)
Per posar un toc de friquisme a l'entrada us deixo el vídeo del tros concret de la sèrie on sortia el tori i la pàgina del còmic:
(Vídeo de l'escena on surt el Tori de Miyajima)
(I la versió en còmic de l'escena)
I després d'aquest moment friki-revival continuo amb la crònica.
Com podeu veure els cérvols també són uns grans aficionats a "posar" en les fotos amb el tori de fons... En realitat el que intenten és que els hi donis alguna cosa de menjar i poden arribar a ser molt pesats!
(En aquesta foto el cérvol ha quedat moníssim!)
Vam passar una bona estona fent-nos fotos amb el tori aprofitant que no hi havia gaire gent i que en Genís estava de molt bon humor i reia molt!
Els japonesos li feien ganyotes i ell es pixava de riure! hehehe
(Foto familiar, aquí ens tocava el sol de cara per això en Genís fa aquesta cara! hehe)
Quan ens fèiem aquesta foto ens va passar una anècdota bastant divertida, resulta que teníem en Genís dormint al cotxet i sota el cotxet portàvem una bossa amb "potitos" i fruita per donar-li el menjar.
Vam demanar a un japonés que hi havia per allà que ens fes una foto a mi i en Yesu i mentre ens la feia vam veure que un cérvol s'acostava directe al cotxet i intentava jalar-se el menjar d'en Genís...
El japonés també ho va veure però enlloc de fer-lo fora es va quedar immòbil com bloquejat (hem observat que els hi passa això quan es troben amb un imprevist) i en Yesu va sortir corrent darrera el cérvol que ja se'ns emportava el iogurt de fruita del nen!
Per sort el va recuperar intacte però deu ni do com s'escapava el cérvol!
Aquesta escena va congregar uns quants japonesos que ens miraven ben flipats com li treiem el iogurt al cérvol! Per ells els cérvols són animals sagrats.
Després d'aquest moment anecdòtic ens vam dirigir cap al temple d'Itsukushima per visitar-lo (és el meu preferit).
El santuari d'Itsukushima té més de 1400 anys d'història, està construït sobre l'aigua i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El santuari està obert de 6:30 del matí fins a les 18:30 hores de la tarda (tot i que els mesos d'octubre, novembre, gener i febrer tanquen a les 17:30 i el desembre a les 17:00h).
L'entrada val 300 yens (500 yens si la compres combinada amb la sala del tresor), nosaltres vam comprar la opció barata.
(Mapa molt útil del santuari d'Itsukushima que han fet els companys del blog Japonismo)
Si us quedeu a dormir a l'illa o hi esteu fins tard, dir-vos que el santuari i el tori de Miyajima estan il·luminats fins les 23:00 hores. És genial!!! Tinc molts bons records del primer viatge passejant amb yukata per l'illa a la nit amb totes les llums...
Un altre tema a tenir en compte a l'hora de visitar el temple són les marees.
A l'illa de Miyajima les marees pujen i baixen depenent de l'hora del dia i les vistes canvien notablement.
Personalment us recomano visitar el santurari d'Itsukushima quan la marea és alta ja que el temple queda flotant a l'aigua i les vistes són precioses!!
Quan la marea baixa el santuari no és tan espectacular però com a punt positiu dir-vos que llavors podeu accedir a peu fins al tori i veure'l d'aprop.
Durant el viatge a Japó el 2011 com que vam fer nit a Miyajima vam poder veure tant la marea alta com la baixa, però en aquesta ocasió en ser-hi només unes hores vam mirar que coincidís amb la marea alta.
Us deixo l'enllaç a una web on es poden consultar els horaris de les marees de cada dia:
(Passadís d'entrada al temple d'Itsukushima)
(Tots els racons són bons per fotografiar-se)
(Preciosos!)
Passejant pel temple hi ha un passadís sencer que està ple de Omikujis, que són tires de paper que contenen escrits de forma aleatòria sobre la fortuna i que es distribueixen en els santuaris sintoistes i temples budistes de Japó.
(Omikujis)
(Detalls del santuari amb el tori de fons)
(A l'esquerra el pont vermell Soribashi i a la dreta una núvia amb el seu seguici que vam trobar per la zona)
Després de fer una bona cua per fer-se la foto estrella amb el tori des del moll del temple juntament amb la famosa lámpara tradicional Hitasaki aquí ens teniu feliços i contents! (En Genís seguida clapant al cotxet)
(La foto que tothom es vol fer amb la famosa lámpara tradicional Hitasaki)
(Temple Tenjin)
Sortint del temple vam fer un petit vol per el carrer comercial per buscar un lloc on dinar i vam veure que a totes les botigues tenen les famoses figuretes de les Kokeshi dolls.
Les Kokeshi dolls són nines tradicionals japoneses fetes de fusta originà.ries del nord del Japó i que es fabriquen a mà. Són súper maques me les compraria totes!
En tenim 4 a casa entre els dos viatges! A Miyajima és dels llocs on en vam veure més i més boniques!
A Tokio se'n poden trobar de més barates a les botigues de souvenirs però no són tan elaborades com les de Miyajima.
(Kokeshi Dolls)
A l'hora de dinar vam decidir menjar uns pinxos que venien en unes paradetes de la zona i seure per allà fora per seguir admirant les vistes aprofitant que en Genís dormia.
L'altre vegada que vam anar a Miyajima ja ho vam fer i ara volíem repetir.
Però dinar a prop dels cérvols és casi missió impossible ja que et venen a atosigar tota l'estona per robar-te el menjar...
Vam riure bastant intentant escapar d'ells i esquivar-los... (al final es van menjar mig plàtan d'en Yesu...)
Mirant fotos de l'anterior viatge he vist que ens en vam fer algunes de molt similars a les d'aquest viatge i no m'he pogut estar de fer un #10yearschallenge (8 anys realment) de comparació! hehehe
(Primer contacte amb els cèrvols de Miyajima només d'arribar a l'illa)
(Cérvols perseguint-me per robar-me el dinar! Just vam dinar en el mateix lloc els dos cops)
Miyajima és un lloc molt visitat per escolars japonesos i durant tota l'estona que vam ser allà vam anar veient grups d'estudiants vestits amb els tradicionals uniformes que surten a les sèries manga.
No vaig poder evitar demanar una foto a un grup de noies que van acceptar encantades!
Els hi encanta fer-se fotos amb occidentals! :)
(Escolars japoneses amb els típics uniformes)
Una cosa que ens va cridar molt l'atenció va ser veure que hi havia molts japonesos que passejaven els gossos amb cotxet!
No sé si deu ser una moda o què però era per flipar... i els gossos allà tant panxos...
(Feien trobades de gossos amb cotxet i tot)
A mi que anaven passant les hores la marea anava baixant i anava apareixent una platja a prop del temple.
Vam aprofitar per baixar-hi i remullar-nos una mica els peus! ;)
(La marea anava baixant)
Un cop acabada de fer la ruta per l'illa, vam agafar un ferry de tornada fins a Miyajima-guchi i després un tren fins a l'estació principal de Hiroshima.
En l'anterior viatge ja hi havíem estat però ens va impactar tant el Museu de la Pau i la zona del memorial que no podíem estar a prop de la zona i no acostar-nos-hi.
Aquesta vegada la nostra visita va ser exprés, per això també us adjunto la crònica que vaig fer sobre Hiroshima del viatge a Japó el 2011:
- Un dia a Hiroshima (Japó 2011)
Com a novetat respecte l'anterior viatge vaig veure que ara hi havia un bus turístic circular que feia vàries rutes per Hiroshima i que estava inclòs dins del Japan Rail Pass.
Sortia des de l'estació de trens mateix i ens va anar de conya per anar directe a visitar la zona del Museu i Memorial de la Pau.
Tot i que cal dir que era un autobús molt i molt petit i estret i amb el cotxet i la quantitat de gent que hi havia hi vam cabre molt i molt justos...
Vam agafar la línia verda del bus circular i vam baixar a la parada de la Cúpula de la Bomba Atòmica.
Aquest edifici (també anomenat Genbaku Domu) és famòs perquè va ser l'únic que va quedar dret després de la bomba...
(Cúpula de la Bomba Atòmica o Genbaku Domu)
Feia un dia ben assolellat i la zona del voltant de la cúpula estava plena de flors de tots colors.
Era una mica impactant veure que en una zona on hi havia hagut tanta mort i destrucció ara pogués ser tan verda, florida i bonica...
Però com diuen, la vida segueix...
(La zona de la Cúpula de la Bomba Atòmica estava ben florida)
Vam passejar per la zona i vam veure tot el parc del Memorial on hi ha una zona amb moltíssimes ocelletes de paper de tots colors en homenatge a totes els nens víctimes mortals de la bomba.
(Milers d'ocelletes de papiroflexia per homenatjar a les víctimes de la bomba atòmica)
Quan estàvem per la zona just hi havia uns escolars cantant cançons al costat del monument de la Sadako Sasaki i ens vam quedar un estona a contemplar-los.
(Escolars cantant)
En aquesta zona també hi ha el Monument a la Pau dels Nens on hi ha la figura de la Sadako Sasaki.
La Sadako Sasaki tenia 2 anys quan van llençar la bomba atòmica i degut a la radició al cap d'uns anys va tenir leucèmia per el que va haver de ser ingressada a l'hospital.
A l'hospital li van parlar d'una tradició japonesa que diu que si fas 1000 ocelletes de papiroflexia pots demanar un desig als déus.
Ella les va fer per demanar recuperar-se de la seva malaltia, però tot i haver fet les 1000 ocelletes va acabar morint...
Això va fer que els seus amics i coneguts iniciessin un moviment per construir-li un monument en homenatge a ella i a tots els nens que van morir a causa de la bomba.
I finalment el maig del 1958 es va inaugurar el Monument a la Pau als Nens.
(El Monument de la Pau als Nens amb la Sadako Sasaki i a la dreta el Cenotafi)
Un altre monument important i que es troba en el centre del parc és el Cenotafi Commemoratiu que commemora les 200.000 víctimes de la bomba atómica.
(Cenotafi)
Llavors vam anar al Museu de la Pau que en el moment d'anar-hi nosaltres estava en obres i s'havia traslladat a l'edifici del costat (ara ja torna a ser al lloc original i tota l'exposició al complet).
En aquest museu s'hi troben explicacions detallades de tot el que va passar el dies abans, durant i després del llançament de la bomba.
És un museu molt dur de veure però crec que necessari perquè la humanitat no torni a cometre els mateixos errors en un futur.
El Museu de la Pau està obert de 8:30 a 18:00h (de març a novembre) i de 8:30 a 17:00 (de desembre a febrer). A l'agost obren fins les 19:00 h i l'entrada val 200 yens.
Adjunto algunes fotos del museu de com va quedar Hiroshima després del llançament de la bomba atòmica... Totalment esgarrifós... :(
No vull publicar més fotos del Museu perquè crec que és una visita que és millor fer en persona i no pas de veure en fotos.
(La devastació que va provocar la bomba atòmica)
Després de visitar el museu de la pau vam anar a una parada del bus turístic circular que hi havia allà mateix i vam tornar cap a l'estació de tren per emprendre el viatge de tornada cap a Osaka.
I això és tot per avui!
Espero poder escriure aviat la següent entrada.... Últimament no tinc temps per res, però tinc ganes d'acabar les cròniques de Japó! :)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada