Xarxes socials

Miyajima - Mt Misen

divendres, 18 de novembre del 2011
El tercer dia del nostre viatge vam anar a l'illa de Miyajima. Va ser el que més em va agradar de tot el viatge! Vaig fer milions de fotos.... i encara n'hauria d'haver fet més!
Tot era tan increíble i vam fer tantes coses que explicar-ho tot en una sola entrada de blog seria massa i com que m'ho vull currar bé i posar moltes fotos, he decidit explicar l'experiència a Miyajima en vàries parts!

Avui començaré per explicar la nostra excursió al Mt. Misen (la muntanya més alta de Miyajima), i en les properes entrades explicaré els detalls de la illa i el genial Ryokan on vam passar la nit! :D


Vam començar el dia aixecant-nos a les 5 del matí per agafar un tren directe des de Kyoto a Hiroshima, voliem arribar aviat a Miyajima per poder aprofitar el dia.
El tren va tardar unes 2 hores a arribar a Hiroshima, un cop allà vam canviar de tren per anar fins a Miyajima-guchi on s'agafa el ferri per Miyajima (vam tardar uns 35 minuts).
I després ja vam pujar al ferri cap a la illa que tarda uns 10 minuts. Ens va ser molt fàcil orientar-nos amb els trens, allà està tot molt ben indicat i a més tot ens entrava amb el Japan Rail pass.


Em salto el tros de quan vam arribar a la illa (ho explicaré a la pròxima entrada) per passar a l'excursió al Mt. Misen.
Fins pocs dies abans de marxar a Japó no sabiem si podriem anar al Mt. Misen, ja que el telefèric estava tancat per manteniment (el van reobrir 5 dies abans que arribèssim) i si haviem de pujar tota la muntanya a peu haguèssim perdut gran part del dia.
Vam decidir anar al Mt. Misen de seguida ja que el cel estava bastant despejat i ens feia por que si esperavem gaire hi hagués boira o núvols.
Per pujar a la muntanya vam haver de caminar un tros fins a una parada de bus, llavors aquest autobús (és gratuït) et porta fins al telefèric (són uns 10 minuts i hi ha una mica de curves).
Vam tenir sort i no hi havia casi gens de cua per pujar al telefèric!!



Això sí.... dins el telefèric em vaig morir de calor... (bueno a fora tb en feia molta...) Era com un forn... tenia la roba molla literalment.... ufff de tanta calor fins i tot s'entelaven els vidres... això ja semblava el cotxe de la peli Titanic!! (no penseu malament que al telefèric hi anavem amb més gent).
Després de 15 minuts a la sauna-telefèric vam arribar a l'observatori de Shishi-iwa, i encara ens quedava una part a peu abans d'arribar a la cima del Misen.


(foto feta des de l'observatori on et deixa el telefèric, el cim que es veu és el Misen i  llavors has de caminar uns 25 minuts per arribar a dalt)

Perquè us feu una idea del trajecte que s'ha de fer per pujar a dalt poso un mapa de la japan-guide:



A l'observatori hi vam estar una estona fent fotos i mirant la vista! És tot molt macu! :D I el dia estava bastant despejat i vam poder veure bastantes vistes!




Allà l'observatori hi ha el "Satellite of lovers Sanctuary", que és com una flama on la llegenda diu que si una parella encén la flama a l'hora estaran junts per sempre o alguna cosa per l'estil.
Nosaltres, perquè no sigui dit, ho vam provar! jejee



(això del mig és la flama, i als costats tens uns botonets per encendre-la i es tracta de que la parella o faci a la vegada i demani un desig)


Després d'això vam començar a pujar cap al Misen. Em pensava que el camí seria més xungo i com els típics aquests de bosc, però la veritat és que el camí estava molt ben cuidat i era agradable.
A més per el camí anavem trobavan mini-estàtues (no sé si tenen un nom específic en japonés) que ens feien gràcia, especialment la que us posaré ara que ens recordava a en Jordi Pujol (ex president de Catalunya). XDDDD



Kame-kame jaaaaa! jejee

A la meitat de la pujada arribes a una zona amb temples, em va encantar! Està tot allà integrat amb la natura, molt macu, us ho recomano!

(en aquesta foto sembla que estigui a dins de l'olla! jajaja i no és fet expressament)

(En Yesu deia que la forma de les figures li recordava a.... jajajaja)

Vam estar una zona pels temples fent fotos i descansant una mica, i també flipant perquè una parella japonesa s'havia quedat literalment morta pel mig del terra... van arribar suant es van asseure al terra i es van quedar sobats a l'instant... i després de 15 minuts contínuaven igual! Això és molt típic a japó... sembla que tots tinguin narcolèpsia, de cop els hi cau el cap i s'adormen! jeje

Per el camí vam trobar moltes muntanyetes de pedres unes a sobre de les altres... crec que és un ritus budista però ara no n'estic del tot segura! Si algú ho sap millor ja m'ho explicarà!


10 minuts més tard vam arribar al cim del Misen, on encara hi havia millors vistes que des del mirador. A més a dalt de tot hi ha com unes pedres amb formes rares que em van molar molt.


(des de dalt també es veu Hiroshima)



Quan ens vam adonar de la hora (casi la 1 del migdia) vam decidir baixar ràpid ja que se'ns feia tard i no volíem perdre el telefèric (passava cada mitja hora).
Vam baixar corrents i amb 10 minuts erem al mirador! Pel camí, però, vam tenir un gran espant! En Yesu anava uns metres per davant meu i de cop li va sortir una serp! Quin susto!!! Ell es va cagar a sobre i jo més! Joder!! XDDD
Vam agafar el telefèric pels pèls i a la 13:30 ja erem a baix! Vam fer bé de pujar a primera hora perquè a la tornada hi havia moltíssima cua de gent per agafar el telefèric! jejee

I aquí s'acaba la crònica d'avui! A la pròxima entrada tots els detalls de Miyajima!! Bona nit!

SARA

Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Blogger Comment

4 comentaris:

  1. Joorl vaya tela la serp xD menos coñes k tenen alguna vibora eh!

    Lo de les figures. No se si ho son aquests,pero hi ha un bodhisattva (son els que swgueixen el cami de buda o algo aixi) que el representen amb forma de nen (crec que es aquest pero potser tenen mes xd i de vegades el trobes amb baberos y gorros d bebe vermells).
    Es diu que quan va morir, en comptes de pasar el riu a lo que sería el seu cel (no se gaire d budisme) va decidir quedarse a algo semblant al limbo, on les ánimes dels bebes intenten fer uns ponts de pedres per psar el riu, pero uns dimonis els hi tiren. El Jizo amaga les animes dels bebes sota la tunica i els ajuda a pasar.
    Per aixo les families que perden nadons li fan la ofrena de baberos,xk ajudi al seu nen.
    Lo de la.torre de.pedras ni idea de si te algo a veure...

    Veure si puc pujar tb al misen G_G

    ResponElimina
  2. Ostres que interessant! jeje Ets una enciclipèdia japonesa Akasha! jeje ho saps tot! :D

    Avui em penso que faré descans de blog, però demà ja faré la crònica de Miyajima! ;)

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  3. Es que les estatues del Jizo m'agraden molt, igual que les del Kitsune (la guineu) per aixó se algo de la historia xD he tingut massa temps per anar llegint coses U.U

    bon finde!!!!

    ResponElimina